La poeta de Tavèrnoles (Osona) Pilar Cabot ha mort aquest dissabte a 76 anys. Cabot era autora d'una vintena d'obres de poesia, amb títols com Avui estimo Baudelaire (Columna, 1988); Ombres de mots i de silencis, obra amb la qual va guanyar el Premi Caterina Albert el 1990; La plàcida mirada de Guerau (Cedel, 1996); Els versos obstinats (Comte d'Aure, 2003) i El cançoner d'en Marcel (2011). Cabot va ser un referent cultural a Vic des de la seva llibreria El Clam, durant el franquisme i la transició. Miquel Martí i Pol sempre va presentar els seus llibres en aquest establiment, en què també se celebraven actes lúdics i concerts de jazz.
Cabot, a més de poesia, havia publicat literatura infantil, narrativa breu i assaig. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació comarcals i en publicacions culturals, va escriure pregons, va actuar de bloguera, va coordinar tertúlies literàries i va ser jurat en nombrosos premis literaris. L'any 1983 va ser distingida com a osonenca de l'any i el 2014 va ser homenatjada a la Marxa dels Vigatans.
Avui em plau...
Avui em plau l’amor que no obsedeix;
l’amor petit, de somnis abastables;
l’amor marcat per límits mesurables.
Brilla en silenci avui al cap dels dits
l’aigua de la tendresa. Ni neguits
ni un borrall de desig o de follia.
Plàcidament em lliuro a l’harmonia
del benigne context. Res no m’encela.
L’amor que avui em plau navega a vela
suaument impulsat pel ventijol.
Dòcil amor que no exalta ni dol.
(Poema extret d’Els rossinyols insomnes, de Pilar Cabot. Col·lecció La Suda, Pagès Editors, 2008).