La poeta de Tavèrnoles (Osona) Pilar Cabot ha muerto este sábado a los 76 años. Cabot era autora de una veintena de obras de poesía, con títulos como Avui estimo Baudelaire (Columna, 1988); Ombres de mots i de silencis, obra con la que ganó el Premi Caterina Albert en 1990; La plàcida mirada de Guerau (Cedel, 1996); Els versos obstinats (Comte d'Aure, 2003) i El cançoner d'en Marcel (2011). Cabot fue un referente cultural en Vic desde su librería El Clam, durante el franquismo y la transición. Miquel Martí i Pol siempre presentó sus libros en este establecimiento, en el que también se realizaban actos lúdicos y conciertos de jazz.

Cabot, además de poesía, había publicado literatura infantil, narrativa breve y ensayo. Colaboró en varios medios de comunicación comarcales y en publicaciones culturales, escribió pregones, actuó de bloguera, coordinó tertulias literarias y fue jurado en numerosos premios literarios. El año 1983 fue distinguida como osonenca del año y en el 2014 fue homenajeada en la Marxa dels Vigatans.

Avui em plau...

Avui em plau l’amor que no obsedeix;
l’amor petit, de somnis abastables;
l’amor marcat per límits mesurables.
Brilla en silenci avui al cap dels dits
l’aigua de la tendresa. Ni neguits
ni un borrall de desig o de follia.
Plàcidament em lliuro a l’harmonia
del benigne context. Res no m’encela.
L’amor que avui em plau navega a vela
suaument impulsat pel ventijol.
Dòcil amor que no exalta ni dol.

 

(Poema extraído de Els rossinyols insomnes, de Pilar Cabot. Col·lecció La Suda, Pagès Editors, 2008).