El 1919 es van produir dos fets d’una extraordinària importància: la Vaga de la Canadenca, que va fer de Catalunya el primer país d’Europa a aplicar la jornada de les vuit hores; i la tramitació de l’Estatut inèdit de la Mancomunitat; el primer intent seriós de restauració de l’autogovern català des de l’ocupació borbònica de 1714. Les classes més conservadores de la societat catalana i el poder espanyol van reaccionar amb la creació d’un sindicat que pretenia neutralitzar aquest moviment de progrés, però que seria ràpidament superat pels seus integrants més radicals, els que es convertirien en els líders dels primers grupuscles de la violenta ultradreta espanyolista a Catalunya.