Els Hostalets (coll de la Panadella), 30 de desembre del 1609. Fa 416 anys. 400 bandolers a cavall, de la facció senyorial nyerra, armats amb pedrenyals, arcabussos i bombardes i liderats per Pere Barba dels Carbonells "Barbeta", assaltaven un comboi de moneda de la Corona que es dirigia a Barcelona, Gènova i Flandes per a pagar les soldades endarrerides d’un any dels Tercios. Aquell comboi, custodiat per 250 soldats i que transportava tres milions de ducados castellans (l’equivalent a uns cent milions d’euros) mai no va arribar a destí. La preparació de l’operatiu, l’assalt al comboi, la massacre de soldats (a partir del principi que els morts no parlen) i el repartiment del botí expliquen l’arquitectura d’un sistema de corrupció creat i desenvolupat per les més altes esferes de la monarquia hispànica. L’origen de la corrupció hispànica.
Qui és qui? Lerma
El 1609, Francisco Gómez de Sandoval, duc de Lerma, era el primer ministre. El rei Felip III havia renunciat a governar i havia delegat tot el poder a Lerma. Durant el seu govern (1598-1618), la monarquia hispànica entraria en una formidable crisi, causada per l’esgotament de les mines de metalls americanes. Però això no li representaria cap impediment per a desplegar el seu aparell de corrupció. Lerma és l’inventor de la bombolla immobiliària. El 1601, va convèncer el rei per a traslladar la capital a Valladolid. Prèviament, havia adquirit uns casalots que vendria, a un preu molt superior, a l’aristocràcia cortesana. Mentrestant, adquiriria els palaus de Madrid a preu de saldo. I el 1606, faria el mateix, però a l’inrevés, i els vendria els seus antics palaus madrilenys a un preu desorbitat. Mai no els va recomprar els casalots de Valladolid.
Qui és qui? Franqueza
Pere Franquesa va ser el secretari i col·laborador de Lerma en la construcció i el desplegament del gran entramat de corrupció (1590, Lerma és virrei de València – 1609, la caiguda política de Franquesa). Durant els anys que va tenir responsabilitats de govern (1590-1609), coincidint amb l’esclat de la crisi dels metalls americans, Franquesa —naturalitzat castellà (des del 1577), protegit per Lerma i anomenat Franqueza (amb "z")— acumularia un gran patrimoni amb pràctiques fraudulentes i delictives (ús d’informació privilegiada i xantatge per a adquirir a preu de saldo grans propietats de l’aristocràcia conspiradora o arruïnada). Poc abans de la seva caiguda política (1609), era la tercera fortuna patrimonial dels estats peninsulars de la monarquia hispànica, només darrere del rei i de Lerma.
Qui és qui? L’eix Fernández de Córdoba-Lope de Vega-Vicent Garcia-Roca d’Oristà
A principis de 1609, la crisi es va cobrar una víctima de primera categoria. Franqueza, una baula neutra (ell no va exercir mai com a català), va ser destituït, detingut, empresonat, jutjat i confiscat. La primera part d’aquella trama (Franqueza, empresonat i confiscat) ja s’havia completat, i, tot seguit, es posava en marxa la segona part. Luis Fernández de Córdoba, duc de Sessa i ministre del govern de Lerma, informaria el seu secretari Félix Lope de Vega, l’escriptor, que es preparava un comboi secret —oficialment amb destinació a Flandes— amb una càrrega de tres milions de ducados castellans confiscats a Franqueza. La missió de Lope era informar el seu amic, el també escriptor Vicent Garcia, rector de Vallfogona, que tenia una relació molt estreta amb el bandolerisme nyerro i que ho posaria en coneixement de Pere Roca d’Oristà.
L’assalt al comboi
La resta de la història és ben coneguda. Els bandolers catalans van emboscar el comboi al mig d’unes planúries, on els soldats hispànics no tenien cap possibilitat. I és a partir d’aquell moment que es fa evident tota l’arquitectura de la trama. En aquell operatiu, dirigit per "Barbeta", hi ha la presència de Pere Roca d’Oristà "Rocaguinarda", el gran capità nyerro, que comanda l’operació des de l’ombra. Roca d’Oristà, a qui el rector de Vallfogona anomena "el millor pillard del cristianisme", tenia una relació molt estreta amb els comanadors de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital (el darrer reducte del feudalisme a Catalunya) i amb... oh, sorpresa!!!, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i pare del virrei que el 1640, amb l’esclat de la Revolució dels Segadors, seria assassinat pel seu posicionament prohispànic. Es tanca el cercle.
Com es va repartir el botí?
Molt probablement, el repartiment del botí ja havia estat pactat amb antelació: l’eix Lerma-Fernández de Córdoba-Lope de Vega-Vicent Garcia-Roca d’Oristà-Dalmau de Queralt. La investigació historiogràfica encara no ha resolt com es va distribuir el botí del cop considerat "el tren de Glasgow del bandolerisme català". Però sí que sabem que posteriorment a l’assalt es van fer obres d’ampliació en alguns castells propietat de famílies nyerres. I també sabem que les autoritats hispàniques, el virrei Héctor de Pignatelli, duc de Monteleone, pactarien la sortida de l’escenari dels principals caps bandolers. Roca d’Oristà acceptaria un càrrec de capità dels Tercios hispànics a Nàpols, i "Barbeta" seria discretament ocultat a Roma, tot i que en el moment que va imposar una renegociació del botí, va ser detingut, traslladat a Barcelona i executat i esquarterat.