Teresa Solana retorna a la novel·la negra, amb Octubre (col·lecció Crims.cat, de l'editorial Al Revés), una obra en el context del procés. En aquest llibre, que l'autora ha presentat avui a la premsa, recupera un dels seus personatges, la feminista Norma Forester, una peculiar inspectora dels Mossos d'Esquadra (la protagonista de Negres tempestes). Gira en torn a la investigació d'un assassinat d'un individu misteriós al barri de Gràcia, en un context de màxima tensió; s'inicia el dia de la intervenció policial a la Conselleria d'Economia i acaba el mateix 1 d'octubre de 2017, en ple referèndum.

Foto Teresa Solana Al Revés

El procés com a context

Teresa Solana, malgrat tot, vol aclarir que aquesta no és una ficció sobre el procés, perquè "ara per ara, és impossible, perquè encara no sabem què va passar exactament". Tot i que Octubre vol "congelar aquella experiència col·lectiva" que tantes emocions va canalitzar, és abans que res, una novel·la negra. Solana no descarta fer, més endavant, una novel·la sobre el procés o sobre el desencant posterior, però apunta que en aquest cas és possible que adoptés un to ben diferent i que es decantés per un altre gènere.

Catalunya vista des d'Oxford

El 20 de setembre, el dia en que comença la trama de la novel·la, Teresa Solana no era a Barcelona, sinó a Oxford, on resideix (tot i que visita periòdicament a Catalunya). Però va seguir amb molt de detall allò que succeïa a la seva ciutat natal gràcies a les noves tecnologies (de fet, dedica el llibre a la seva filla Clàudia, que també des d'Anglaterra va estar patint pels fets de Catalunya). Solana recorda que en aquells dies tothom, quan la trobava, li preguntava sobre el que estava succeint Catalunya, i que ara, en canvi, "Catalunya ha desaparegut de les converses", només es parla del Brexit i del canvi climàtic.

Independentista?

Teresa Solana, que afirma "que s'ha tornat indepe" (com la protagonista de la seva novel·la, la inspectora Forester), deixa clar que no ha volgut que aquest llibre fos "un pamflet independentista". Això sí, volia reflectir "el que ha passat al país, amb la gent que ha volgut fer una societat més justa, més republicana, més feminista..." i va aprofitar la proposta del seu editor per abandonar el manuscrit que estava fent en aquell moment per llançar-se a aquesta novel·la negra. Apunta que en aquesta obra s'hi trobarà menys humor que a d'altres obres seves, ja que quan va començar a redactar-la, "estava molt emprenyada amb la situació dels presos i els exiliats, i la mala llet m'impedia de deixar pas a l'humor". Afirma malgrat tot que, més tard, en el darrer capítol es va deixar anar... Però, a desgrat d'aquest punt de militància, Octubre intenta fer un retrat de una societat amb gent amb posicions molt diferenciades (i entre els personatges també hi ha mossos amb posicions diferenciades). Solana vol retratar la complexitat de la societat catalana però també vol deixar clar que a desgrat de les tensions que hi ha hagut, mai no hi ha hagut l'apocalíptic trencament social que han anunciat alguns mitjans de comunicació. 

Personatges madurs en un nou món

Octubre tracta d'analitzar com han canviat les relacions familiars en els darrers anys (l'autora reconeix que la trama negra, en el seu cas, "és un pretext"). Per això hi té un cert protagonisme un vell policia, el sergent Carrasco, que sent un gran desconcert davant els canvis (Solana ha incorporat nous personatges que donen joc al conflicte derivat de les transformacions de la societat). De fet, la idea és jugar amb personatges contradictoris, "com ho han de ser tots en la bona literatura, on s'han d'explorar els matisos". També la víctima és un home enfrontat a la modernitat, que renuncia a les noves tecnologies, un "personatge d'una altra època, que escriu a màquina i que pinta...". Solana confessa que li feia gràcia que el mort fos una persona que ha estat capaç d'ocultar la seva identitat en uns temps en què les noves tecnologies ho controlen tot. Solana continua escrivint contes i la novel·la que va interrompre per llançar-se a redactar Octubre. I brinda per la bona salut de la novel·la negra en català, que cada cop té més vitalitat, dins d'una gran diversitat.