El lloc idoni per veure Barcelona des de les alçades, i el cel des de Barcelona. L'Observatori Fabra és molt més que una institució científica. Avui en dia és un dels observatoris en funcionament més antics del món i fa una meritòria tasca de divulgació de l'astronomia, organitzant conferències, mostrant el seu instrumental... Anar al Fabra suposa una ocasió única de veure el cel des d'un telescopi d'aquestes dimensions. El Fabra, una institució centenària, té unes instal·lacions  que faran les delícies dels amants de l'art. I, a més a més, gaudeix d'uns magnífics jardins, des d'on es tenen unes vistes privilegiades sobre la ciutat, el delta del Llobregat i part del Maresme.

Al Tibidabo

El Fabra està situat a la muntanya del Tibidabo. No està ben comunicat, i per tant és recomanable anar-hi amb vehicle privat. Malgrat tot, es pot arribar-hi també mitjançant els Ferrocarrils Catalans: cal que agafem el tren fins Peu del Funicular, i allà agafar el funicular fins Vallvidrera Superior. Des d'allà cada 30 minuts surt el bus 111. Si preferiu caminar, heu d'anar amb direcció al cim del Tibidabo, per la carretera, fins arribar al trencall de l'Observatori: són 20 o 25 minuts.

Sala modernista de l'Observatori. Fotografia: Arnau Gir.

Jardins, modernisme i neoclassicisme

L'Observatori és obra de Josep Domènech i Estapà, famós pel seu eclecticisme. Així, l'atri d'accés és d'inspiració clàssica, però amb dues columnes d'estil neoegipci i un frontó amb un relleu amb motius astronòmics. A l'interior hi ha una sala de reunions de clara inspiració modernista: amb motius florals i heràldics a les parets; sòlids mobles de formes sinuoses, un llum espectacular... En la resta de l'edifici es barreja el modernisme amb el neoclassicisme. Els jardins estan molt ben cuidats i tenen una clara vocació pedagògica. Moltes de les plantes estan acompanyades d'uns rètols de ceràmica que n'indiquen el nom vulgar de la planta, el seu nom científic, l'aspecte dels fruits, la seva distribució... Hi ha, majoritàriament, plantes típiques de la Mediterrània, com figueres, garrofers, pins, lilàs, llorers, alzines, ametllers... Però també trobem algunes plantes exòtiques, com cedres de l'Himalaia o pruneres japoneses.

Observatori Fabra. Fotografia: Ismael Romero.

Cent anys amb els ulls al cel

L'Observatori Fabra no és on estava previst que fos. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va començar a planejar un observatori meteorològic i astronòmic el 1895, ja que el que hi havia a les Rambles fins aleshores tenia problemes amb l'enllumenat públic. Es va planificar un nou edifici al cim del Tibidabo. Però aquest projecte va entrar en conflicte amb el d'erigir, al mateix lloc, un gran temple expiatori, destinat a compensar espiritualment la futura construcció d'un casino (el de la Rabassada). Finalment, les pressions de l'Església van ser més fortes que les dels científics i l'observatori es va haver de desplaçar més avall. L'Observatori es va poder inaugurar el 1904 gràcies a una donació de Camil Fabra, el marquès d'Alella, i d'aquí el seu nom.

Telescopi de l'Observatori Fabra. Fotografia: Sternalia.

A la cacera de planetes i asteroïdes

L'Observatori actualment es centra en tres àmbits científics: l'astronomia, la meteorologia i la sismologia. Fins la guerra civil va ser un centre molt rellevant a nivell internacional en l'àmbit de l'astronomia. Més tard, el seu instrumental va anar quedant obsolet per a certes investigacions. I la contaminació lumínica dificulta molt les observacions. Actualment el seu equip astronòmic es centra en l'estudi dels estels dobles, i en la determinació de la posició astronòmica dels petits planetes, dels cometes i dels asteroides. Ho fa mitjançant un telescopi refractor Mailhat, del 1904, que encara està operatiu. Entre els aparells sísmic n'hi ha alguns del període de la fundació de l'observatori, però també hi ha alguns sismògrafs electromagnètics més moderns, que treballen també amb alguns sensors instal·lats al massís del Montseny. Pel que fa a la meteorologia, l'Observatori Fabra té registres del clima local, de forma sistemàtica, des de fa més de 100 anys, i aquesta seqüència té un gran valor per a l'estudi de la meteorologia catalana.

Observatori Fabra. Fotografia: Sternalia.

Visitar l'Observatori Fabra

Hi ha diverses possibilitats de visitar l'Observatori Fabra (a més a més de les visites escolars o per a grups organitzats). Una de les alternatives és passar per l'Observatori els diumenges o festius, al matí, a les 11h o a les 12h30. El personal de l'observatori mostra els instruments científics i les instal·lacions, i permet la visita als jardins. Fins al 9 d'octubre, cada nit s'organitzen els anomenats Sopars sota les estrelles, a càrrec d'una empresa externa. El sopar, que se serveix a la terrassa de l'observatori, va a càrrec del xef Miquel Guimerà, i s'acompanya d'una petita conferència d'un especialista i d'una visita a l'Observatori per mirar amb el telescopi i veure les instal·lacions. Per participar-hi és imprescindible la reserva prèvia. Els divendres i dissabtes també hi ha visites nocturnes a l'Observatori, que comprenen la visita a l'edifici, una conferència, l'observació amb el telescopi i la visita a l'exterior. En aquest cas també és necessari reservar.

 

Fotografia de portada: Vista de l'Observatori Fabra amb la ciutat al fons. © Sternalia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat