Amb Netflix el truc comença a ser no esperar res de les sèries que estrena i de tant en tant t’emportes una sorpresa. És la millor manera de resumir El nuevo empleado. Es tracta de la típica història d’espies que es mouen en una intriga geopolítica on res ni ningú és el que sembla, amb uns quants girs argumentals per mantenir l’atenció de l’espectador i algunes escenes d’acció que recorden les dels seus il·lustres referents, que no són pocs. Així, per què paga la pena veure-la?
Per començar, pel seu to. Tots els seus responsables, des dels seus directors fins al seu repartiment, no juguen mai a dir l’última paraula sobre el gènere, sinó a agafar els seus clixés i mostrar-los d’una manera més irreverent i desacomplexada. Després hi ha el seu sentit del ritme, que la fa entretingudíssima, i la descripció del seu protagonista, un jove advocat que es veu implicat en mil embolics que mai acaba de controlar del tot. Aquest és el veritable secret de la seva solvència: la sèrie et situa en el punt de vista d’un antiheroi sobrepassat per les circumstàncies i aconsegueix transmetre la sensació que la cosa pot torçar-se en qualsevol moment. Per tant, comparteixes el desconcert, la impotència i els temors del seu personatge principal en un context narratiu ple d’ironia que dispara, i a vegades encerta, contra els equilibris de poder en un món d’aparences.
El protagonista, Owen Hendricks, acaba d’entrar a treballar al departament legal de la CIA i es troba amb què ha d’investigar les cartes que arriben amb amenaces contra l’agència. Una d’elles li sembla especialment creïble. Resulta que la remitent és Max, una antiga agent encoberta que està disposada a revelar secrets oficials si no la treuen de la presó. Com que Owen vol guanyar-se el respecte de superiors i companys, es fa càrrec del cas i entra en contacte amb Max, una dona d’origen bielorús amb fama de manipuladora. De mica en mica, la dona converteix la seva vida en un espiral de conspiracions que tenen a veure amb operacions molt obscures de l’agència.
Tenint en compte que gran part de les sèries de Netflix es desinflen a partir del segon capítol, trobar-ne una que et fa venir ganes d’arribar fins al final no deixa de ser una bona notícia
El nuevo empleado no acaba de trobar el camí del mig quan prova de conciliar el thriller, la sàtira i el drama sentimental, però es mostra realment funcional quan se centra en els aspectes més punyents de la trama. Destaca, per exemple, en els duels dialèctics entre Max i Owen (notables Laura Haddock i Noah Centineo), a les escenes basades en escalades de tensió (els esclats de violència estan ben dosificats i, sobretot, resolts) i els moments en què la història et fa dubtar de les veritables intencions d’alguns personatges, especialment en el seu tram final. Tenint en compte que gran part de les sèries de Netflix es desinflen a partir del segon capítol, trobar-ne una que et fa venir ganes d’arribar fins al final no deixa de ser una bona notícia. Hi fa molt que darrere la càmera hi hagi professionals com Alexi Hawley, artífexs de sèries com The Rookie, o Doug Liman, director de pel·lícules com El caso Bourne o Al filo del mañana.