Gregory Porter es consolida com una de les millors veus de la música negra amb el seu nou disc, Take Me to the Alley

Water (2010) va ser la seva carta de presentació. Be Good (2012) la reafirmació del seu talent: jazz declinat en sedoses motes d’R&B i soul, extremadament elegant, tremendament suggerent. Liquid Spirit (2013), la seva primera obra apareguda sota la llegendària empremta de Blue Note, la seva consagració. 

El nord-americà Gregory Porter va necessitar poc més de tres anys i tres discos per significar-se com un de les veus més significatives de la black american music, i tres més per signar aquest Take Me to the Alley. El temps transcorregut no ha minvat la qualitat de la seva proposta.

En la seva nova col·lecció de temes, Gregory Porter  torna a evidenciar la seva extraordinària habilitat per mantenir-se a fidel a les formes del jazz alhora que transcendir el gènere. Dolç, seré, reflexiu… un treball que termina mesmeritzant-te en els seus flirtejos amb els sons del soul, el funk, el gospel, el pop o, aquesta vegada fins i tot, amb l’electrònica, destacant aquest "Holding On" co-escrit i gravat amb els referents de la cultura de club, Disclosure. 

Comparat infinitat de vegades amb figures del calibre de Nat King Cole o Ray Charles, Gregory Porter es consolida com una de les millors veus de la música negra actualment i el seu nou Take Me to the Alley, un impagable regal per als sentits.  

Gregory Porter. Take Me to the Alley. Blue Note / Universal. Jazz.