El retorn dels guardians en el camp de sègol de l'electrònica

El segon disc de The Avalanches s’havia convertit en alguna cosa així com el Chinese Democracy de Guns’N’Roses de l’electrònica. Setze anys enrere el col·lectiu de Melbourne va irrompre en escena amb un Since I Left You que es convertiria en una de les pedres angulars del gènere. Després van desaparèixer deixant rere seu aquella aura mística tan salingeriana de qui crea de sortida una obra mestra i es refugia en la clandestinitat. 

A mig camí (però perfeccionant la fórmula) entre el Paul’s Boutique de Beastie Boys i els primers treballs de Basement Jaxx, l’àlbum de debut dels australians era la sublimació de la sampladelia, un revigoritzant exercici de tallar i enganxar grooves i beats, entusiasta calidoscopi de fantasia de sons i ritmes.    

Precedit de tota mena de rumors, finalment el 2 de juny passat descobríem “Frank Sinatra”, primer i molt efectiu senzill de Wildflower, l’esperadíssim segon disc de The Avalanches publicat a inicis d’aquest mes de juliol. L’àlbum, modulat amb les mateixes eines que el seu predecessor, pot presumir de moments sublims com “Subways”, “Colours” o “Sunshine”. Un treball notable però que s’empetiteix per la llegenda que s’ha creat al seu voltant.

The Avalanches. Wildflower. EMI. Electrònica.