En l'anterior article hem vist indrets amb noms de plantacions creats mitjançant sufixos. Avui en veurem més, com el Palmeral d'Elx, una zona de palmeres de la ciutat d'Elx, de les més grans del món i declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El mot palmeral, com podeu deduir, significa 'plantació de palmeres', com tants altres creats amb el sufix -al que permet designar plantacions: avellaneral 'plantació d'avellaners', tarongeral 'plantació de tarongers', tomateral 'plantació de tomateres'.

També hi ha el sufix -ar, que veiem en albercoquerar 'plantació d'albercoquers', oliverar 'plantació d'olivers', tarongerar 'plantació de tarongers', teixar 'plantació de teixos', vinyar 'vinya', xiprerar 'plantació de xiprers'. No cal que siguin cultius: també s'aplica a indrets on abunda un vegetal: palmar 'plantació de palmes', pinar 'plantació de pins', boixar 'lloc on hi han boixos', canyar 'lloc on hi han canyes', alzinar o carrascar 'plantació d'alzines' (en algunes zones, com la Terra Alta, l'alzina rep el nom de carrasca), fenollar o fonollar 'lloc on hi ha fenoll', grevolar 'lloc on hi han grèvols', botjar 'lloc on hi han botges'. Aquest sufix es troba sobretot en cultius de plantes menudes: patatar 'plantació de patates', napar 'plantació de naps', allar 'plantació d'alls', ravenar 'plantació de ràvens', bladar 'plantació de blat', panissar, blatdemorar o morescar 'plantació de panís, blat de moro o moresc' i llinar 'plantació de lli'. A la població de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) s'han trobat restes ibèriques d'una indústria de teixits de lli; d'aquí ve el nom del poble.

Els literats han recorregut molt a aquesta mena de vocabulari

Un altre sufix és -era, que veiem en alzinera 'plantació d'alzines' i jonquera 'plantació de joncs'. Recordeu, precisament, el poble de la Jonquera (Alt Empordà), a prop de la frontera francoespanyola: antigament devia ser un indret amb molts joncs. A vegades es diu en masculí: canyer 'lloc on hi han canyes'. També tenim el sufix -osa, usat sobretot a la Catalunya nord-oriental: botjosa 'lloc on hi han botges', lledonosa 'plantació de lledoners (també dits lledons)', pinosa 'plantació de pins'. L'escriptor olotí Marià Varyreda parlava de La serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí (La punyalada, 1904); el poeta rossellonès Martí Jampy escrivia Un moment, dins la pinosa del Pla de l'Arch se reposa (Lliris, roses i violes collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima, 1914); i l'intel·lectual nord-català Carles Bosch de la Trinxeria parlava d'Allà hont s'acaban las fexas de conreu y comensan las fajosas (Pla i muntanya, 1888). A partir d'aquí tenim noms de lloc amb avellanosa 'plantació d'avellaners' (dos indrets de la Cerdanya es diuen l'Avellanosa), fajosa 'plantació de faigs' (al Vallespir, a la Catalunya Nord, hi ha el santuari de la Fajosa), figuerosa 'plantació de figueres' (tenim el poble de la Figuerosa, depenent de Tàrrega (Urgell)), grevolosa 'lloc on hi han grèvols' (així s'anomenen un poblet agregat a Castellfollit del Boix (Bages), una partida del terme de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i un torrent que aflueix a la riera de Rajadell (Bages)) i joncosa 'plantació de joncs' (els pobles Juncosa (Garrigues) i la Joncosa de Montmell (Baix Penedès) devien ser indrets rics en joncs).