Només un 22% dels autors literaris en llengua catalana es dedica a escriure o traduir de manera exclusiva. Així ho mostra el resum executiu de l'estudi Escriure en català 2023, elaborat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que també apunta que només un de cada quatre autors percep més del 15% d'ingressos provinents de la literatura respecte dels totals anuals. El president de l'associació, Sebastià Portell, constata una consolidació del grau de "professionalització" del sector, però alerta de la seva "precarietat" i afegeix que queda "molta feina per fer". Per exemple, un 29% dels socis no signa mai contractes editorials, mentre que un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes i festivals.
L'informe, elaborat per l'empresa APLICA, es divideix en diferents apartats i compta amb la participació del 38,8% dels associats a l'AELC (665 dels 1713 socis). Entre les principals dades que s'han extret, hi ha la part referent a la dedicació i professionalització dels perfils. En aquest sentit, dos de cada deu membres –ja siguin escriptors o traductors— afirmen que la seva dedicació és exclusiva, segons Portell, "set punts percentuals més que al 2014", tot i que també matisa que en aquell darrer estudi no s'incloïen els traductors. Més enllà d'aquests, el 60% escriu o tradueix de manera regular, dedicant a aquesta activitat entre 10 i 30 hores setmanals. En aquest cas també s'especifica que, quan es parla d'activitats relacionades amb la literatura, s'inclouen les presentacions, els actes literaris, les col·laboracions als mitjans de comunicació, els tallers o la docència vinculada a aquest camp.
Pel que fa als ingressos, tres de cada quatre autors literaris perceben menys del 15% d'ingressos provinents de la literatura, un fet que segons el president demostra que "la dedicació a la literatura no encaixa amb els ingressos que es perceben" i que veu amb molta "preocupació". En quant als contractes, si bé el 2014 només un 10% s'ajustaven al gremi acordat, enguany la xifra s'eleva fins al 47%. Una dada que s'ha de contraposar amb una altra realitat, i és que un 29% dels socis no signa mai contractes editorials o només en signe de vegades. A més, un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes literaris i festivals. "És un fet que trobem alarmant i tampoc vol dir que el 80% restant la percebi sempre", afegeix Portell.
L'estudi també recull altres dades relacionades amb el món literari com, per exemple, el gènere més conreat pels escriptors. Si fa uns anys, el 2014, era la novel·la, en l'actualitat és la narració curta. D'altra banda, el president subratlla que hi ha hagut una "internacionalització" notable que es recolza en què el 41,6% dels escriptors ha vist alguna de les seves obres traduïda a altres llengües, majoritàriament al castellà (81%), anglès (33%), francès (31%), o italià (24%).
Bones dades al sector de la traducció
Pel que fa al sector concret de la traducció, l'AELC celebra que l'estudi d'enguany mostri certes millores, com per exemple que hi hagi un major grau de professionalització. Tres de cada deu traductors es dediquen en exclusiva a la traducció: un 30% a temps complert, un 30% a temps parcial i un 37% de forma esporàdica. D'altra banda, es denota una millora en la visibilitat d'aquests professionals. "El 2024, un 78% dels llibres feien constar el nom del traductor en algun lloc, actualment aquesta xifra ja s'eleva fins el 92% dels casos, dels quals en un 60% apareix a la coberta", assenyala el president. A més, en un 46% dels casos exerceix de prescriptor davant els editors, una particularitat que porta a pensar que s'han superat alguns dels prejudicis del passat.