Sara Nović era una nena quan va esclatar la guerra d'independència de Croàcia. També ho és Ana Jurić, la protagonista de la novel·la Noia en guerra (ed. Catedral), que ens explica el conflicte dels Balcans amb ulls de nena. Però no es tracta d'una obra autobiogràfica. Nović va néixer en una família d'origen croat, però no a Zagreb, com l'Ana Jurić, sinó a Nova Jersey, als Estats Units. I, malgrat tot, la seva obra vol ser una crònica del dolor provocat per la guerra dels Balcans. Apareix en una traducció de Marta Pera Cucurell.

Repte superat

No hi ha dubte que els nens no viuen la guerra com els adults. Però no està gens clar com ho fan. Noia en guerra explora, justament, les vivències infantils en una situació extrema com va ser-ho el conflicte balcànic. Una obra escrita des dels ulls d'una nena a la que tracten d'amagar les majors violències, però que finalment acabarà topant-se, tràgicament, amb el conflicte. La primera frase del llibre és genial i anticipa la força de la història que explica Nović: "A Zagreb la guerra va començar amb un paquet de tabac". Per a una nena un paquet de tabac pot ser molt revelador.

Bombes en segon pla

Per a l'Ana Jurić la guerra no és l'amenaça contínua de la mort, com ho és per als adults de Zagreb. Els bombardejos són una anècdota en la seva vida de nena. Ni tan sols la pobresa o la manca d'aliments la marquen massa. Perquè com a nena que és, i a desgrat de la guerra, continua jugant, anant amb els seus amics, buscant les carícies dels seus pares, preocupant-se per la seva germaneta... El lector sap molt millor que la pròpia protagonista l'abast de la tragèdia que s'apropa, i això dóna especial força a la lectura.

Quasi rodó

Les primeres 100 primeres planes de la novel·la són d'una força excepcional. Escriure en primera persona des del punt de vista d'un infant no és fàcil. I és molt més difícil descriure una guerra amb ulls de nen sense caure en el sentimentalisme o la moralina. I Sara Nović aconsegueix transmetre una història terriblement dramàtica, amb molta tendresa, però sense renunciar a punts d'ironia i d'humor. Al Zagreb de la novel·la hi ha guerra, però no només hi ha guerra. Els personatges tenen vides que, a desgrat del conflicte, continuen, amb problemes, però també amb il·lusions, amb debilitats, amb dubtes... Nović és capaç de construir uns personatges fascinants, que tenen moltes inquietuts a més de la pròpia guerra.

Mirada enrera

La segona part del llibre usa una tècnica diferent, de flaixbac, per tal d'explicar les fases més dures de la guerra: els nens soldats, les tensions a les zones rurals, les matances, la destrucció... La guerra, inevitablement, salta a un primer pla amb armes, trinxeres, morts, ferits... I la protagonista surt de Zagreb per passejar-se per diferents escenaris bèl·lics de la Croàcia dels noranta, quan les forces independentistes es van enfrontar a l'exèrcit iugoslau, molt superior militarment.

Més enllà de les matances

Noia en guerra parteix d'una denúncia dels crims de guerra comesos pels serbis contraris a les independències en el moment de la disgregació de l'antiga Iugoslàvia. Una autora d'origen croat no podia deixar de mencionar la tragèdia del seu poble. Però la novel·la és, sobretot, la història de la memòria dels supervivents (en certa mesura, també, la de la pròpia autora, que no va patir directament la guerra per viure a l'exterior). En realitat, aquesta novel·la és tant la novel·la d'una guerra com la de la reconstrucció d'una nació i dels seus habitants després d'un conflicte bèl·lic. Una opera prima d'una gran força que ha estat molt ben rebuda a d'altres països, i que fa preveure que Sara Nović serà una autora a seguir.