A fi de superar la setmana de prova en una empresa de fontaneria a la perifèria barcelonina, el Moha, un jove lampista marroquí, ha de bregar amb les excentricitats tant de clients com de companys de feina per demostrar-los que està preparat per substituir en Pep, un treballador que es jubila, i perquè el Valero deixi de pensar que no té el perfil “adequat” degut al seu origen... Aquest és el punt de partida de Sis dies corrents de Neus Ballús, una de les nostres realitzadores més interessants, creadora d'un univers intransferible, sempre flirtejant en la frontera que separa la ficció del documental, de què han sorgit pel·lícules com La Plaga i El viatge de la Marta. Una cinta brillant que en l'edició d'aquest 2022 opta a 9 premis Gaudí: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor direcció de producció, millor protagonista masculí, millor actor secundari, millor muntatge, millor vestuari millor so.
El cinema com a eina social
El dia a dia de tres treballadors d'una empresa de lampisteria de la perifèria de Barcelona, aquest és el punt de partida del tercer capítol en la filmografia de Neus Ballús. Nou exercici cinematogràfic en què la directora barcelonina torna a jugar amb els límits que separen la realitat de la ficció. "M'interessava parlar de com gestionem la diferència en el nostre dia a dia". En Moha, en Valero i en Pep són treballadors d'una empresa de lampisteria de la perifèria de la capital catalana. Durant una setmana en Moha, que és el més jove, haurà de demostrar que està preparat per substituir en Pep, que es jubila. En mig de tots dos, en Valero, que qüestiona que els clients acceptin que un treballador d'origen marroquí sigui l'encarregat d'entrar a les seves cases a realitzar les reparacions. Costumisme del segle XXI. El cinema novament com a eina social.
Valero, Moha i Pep, gent normal fent pel·lícules genials
Tenia clar que la pel·lícula l'havien de protagonitzar lampistes reals, perquè tota la seva experiència vital i professional la porten a sobre, jo no la puc crear sobre un personatge fictici
"Tenia clar que la pel·lícula l'havien de protagonitzar lampistes reals, perquè tota la seva experiència vital i professional la porten a sobre, jo no la puc crear sobre un personatge fictici", explica Ballús sobre la decisió que els tres protagonistes de la seva nova pel·lícules fossin veritables professionals de la lampisteria, seleccionats gràcies a un acord amb l'Escola d'Instal·ladors de Barcelona, i així poder "registrar el to real de la vida quotidiana". La cineasta ha estat treballant durant dos anys amb en Moha, en Valero i en Pep, realitzant tallers amb ells per tal que aquests s'acostumessin a estar davant la càmera. "Finalment, aconsegueixes interpretacions d'una gran autenticitat, on són ells mateixos, però alhora estan dins la dinàmica que tu has volgut fer", apunta Ballús, que el passat mes de juny de 2021 va ser una de les candidates a presidir l'Acadèmia del Cinema Català, en unes eleccions que finalment va guanyar la també realitzadora Judith Colell.
Singular i interessant
El film retrata una gran varietat de situacions que sorgeixen quan un grup de lampistes entren a casa d'un client per fer una reparació i s'emmarquen totes en els sis dies d'una setmana laboral. "En el fons el que m'interessa és que la gent sigui conscient que el nostre dia a dia és més interessant i singular del que ens pensem", reflexiona la cineasta. Així mateix, la pel·lícula incorpora elements tant d'humor com de drama i també de documental. Amb tot, el muntatge amaga una reflexió sobre els prejudicis que s'activen quan les persones es veuen obligades a interactuar amb algú diferent respecte a elles. "Hi ha una jerarquia pel fet d'haver nascut home o dona, en funció d'on s'hagi nascut, de l'orientació sexual, de les creences...".
M'interessa que la gent sigui conscient que el nostre dia a dia és més interessant i singular del que ens pensem
"Ser conscient de quin és el teu espai de privilegi i alhora saber com tractes els altres respecte a això és el que configura una realitat més o menys justa", valora Ballús. En la mateixa línia, assegura que li agradaria que en veure la pel·lícula "tothom es plantegés com gestiona la diferència". "M'interessava molt descobrir què passa en un context de treball molt masculinitzat, on hi ha unes dinàmiques que jo no conec, que no comparteixo i que no entenc", justifica Ballús sobre el fet que tots els protagonistes de la pel·lícula siguin homes. En aquest sentit, explica que per ella ha estat "un repte" i, al mateix temps, quelcom "molt interessant" poder entendre les "dinàmiques de complicitat" d'un món eminentment masculí com és el de la lampisteria.
Cada pel·lícula, una aventura
Sis dies corrents és el tercer llargmetratge de Neus Ballús, després de la seva òpera prima La Plaga (2013) i El viatge de Marta (2019). "Em sento molt agraïda d'haver pogut realitzar tres pel·lícules que em naixien realment de dins", reflexiona. En aquest sentit, explica que viu com un "privilegi" poder dirigir pel·lícules i assegura que cada producció "és una aventura". "Em sento molt agraïda pel fet de venir de classe treballadora, de ser la primera dona de la meva família que ha estudiat i que això m'hagi permès accedir a fer que els meus relats siguin explicats", conclou.
El film es va estrenar al prestigiós festival suís de Locarno, una cita imperdible per als amants del cinema d'autor. "Sempre l'he admirat pel risc en la selecció, per la valentia de triar títols que no són la norma, però que, en canvi, han generat un canvi en el llenguatge cinematogràfic, un atreviment", explica la cineasta. A Locarno va endur-se el premi a millor interpretació masculina, premi Europa Cinemas Label i un menció especial del jurat jove independent. Primeres projeccions i reconeixements per a una cinta que des d'aleshores ha passat per alguns dels festivals més rellevants de cinema. Ruta que conclou aquest diumenge a uns Premis Gaudí en què opta a un total de 9 premis Gaudí: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor direcció de producció, millor protagonista masculí, millor actor secundari, millor muntatge, millor vestuari millor so.