Heinrich Himmler, el cap de Seguretat del III Reich, creia que podria trobar el Sant Grial a Montserrat, i assegurava que la possessió d'aquesta relíquia donaria grans poders al seu posseïdor. Aquest va ser un dels motius del seu viatge a Barcelona, a l'octubre de 1940. Els alumnes de l'Escola Alemanya de Sabadell van passar-se dies assajant bojament el Ich hatt’ einen Kameraden (Jo tenia un camarada), un himne alemany del XIX molt usat pels nazis; havien de retre un gran homenatge al jerarca nazi. Nens i nenes catalans i alemanys, junts, van aclamar a l'assessor de Hitler. No van ser els únics. A la postguerra el nazisme va tenir molt d'impacte a Catalunya, no només en l'àmbit polític, sinó també en l'econòmic i en el cultural. Aquesta influència s'explora al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra, dels historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat per L'Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l'Ajuntament de Barcelona, segons informa El Confidencial. El llibre treu a la llum nombrosos documents curiosos, com la factura pagada al Ritz pel banquet de benvinguda a Himmler. Es van gastar en tabac 525 pessetes, el que equivaldria actualment a més de 6.000 euros. I això que els nazis impulsaven un actiu moviment antitabac.
Quatre intensos dies
Francesc Vilanova, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que Himmler tan sols va estar quatre dies a Espanya, però en aquests quatre dies es van organitzar moltes activitats per demostrar el suport dels catalans al líder nazi i, d'aquesta manera, expiar els "pecats" de la Guerra Civil. Sembla ser, segons Vilanova i Capdevila, que a Catalunya Himmler estava més interessat per aspectes esotèrics que per aliances polítiques: a Montserrat va mostrar molt d'interès pels visigots, que suposadament emparentarien els ibèrics amb els alemanys... Els monjos es van mostrar distants amb Himmler, però no se sap si van fer-ho per antipatia envers el nazisme, o per les inclinacions esotèriques del dirigent alemany. La germanofília dels catalans duraria encara dos anys més: segons Vilanova, el dia de la mort de Hitler, l'1 de maig de 1945, el consolat alemany a Barcelona va obrir un llibre de condolences, sembla que molta gent va passar-hi a expressar el seu dolor. Només uns dies més tard el règim franquista va intentar disfressar la seva col·laboració amb el nazisme: intentava "refer-se la virginitat", com explicava irònicament, a l'època, el diplomàtic Agustín de Foxá.