David Bowie va morir ahir a Nova York als 69 anys víctima del càncer. "Ha mort en pau envoltat de la seva família, després d'una lluita valenta de 18 mesos contra el càncer. Mentre molts de vosaltres compartireu la pèrdua, demanem respecte a la privacitat de la família durant el seu temps de dolor”, s’anunciava aquest matí als perfils oficials de Twitter i de Facebook de la llegendària estrella del rock.
La mort del Duc Blanc, tal com se’l coneixia, ha arribat tot just dos dies després de la publicació del seu vint-i-cinquè àlbum, Blackstar, datat el 8 de gener, dia del seu aniversari.
https://twitter.com/DavidBowieReal/status/686434952464982016
Entre les moltes mostres de condol, destaquen les de personalitats com el primer ministre britànic, David Cameron, que en una piulada ha lamentat la "enorme pèrdua" d'un "mestre de la reinvenció". "Vaig créixer escoltant i veient al geni del pop David Bowie", ha escrit a Twitter.
https://twitter.com/David_Cameron/status/686446926586359808
L’aranya de Mart
Nascut a Londres el 1947, David Robert Jones va formar la seva primera banda als 15 anys. Ja aleshores va informar als seus pares del seu desig de convertir-se en una estrella del pop. “Somniava amb ser Mick Jagger”, confessaria anys després. Va debutar en solitari el 1964 amb "Liza Jane”, un senzill, però, que no gaudiria del reconeixement comercial que tindrien els seus treballs posteriors.L’èxit arribà amb Space Oddity (1969), el seu segon elapé. Es va refermar com un dels referents del moment amb els posteriors The man who sold the world (1970), Hunky Dory (1971) i, molt especialment, The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders of Mars (1972). Aquest és un sublim àlbum conceptual, que no només se significà com un dels seus zenits creatius, sinó com un dels discos definitius del l’era del glam rock i un dels millors discos de la història del rock.
En constant evolució
Adaptant-se com ningú a les tendències de cada moment, amb la irrupció dels "Nous Romàntics" a la dècada dels vuitanta, Bowie va reformular la seva proposta tamisant el seu so de pop sintetitzat amb picades d’ullet a la pista de ball. D’aquella època destaquen obres com Scary monsters (and super creeps) (1980) i Let's dance (1983). Una era que va tancar amb un nou viratge a la seva trajectòria formant Tin Machine, grup de hard rock amb què gravaria els àlbums Tin Machine I (1989) i Tin Machine II (1991).A partir de la dècada dels noranta, Bowie va iniciar un flirteig amb gèneres com el soul, el jazz o l’electrònica, llenguatges amb què declinaria títols tan notables com Outside (1995), Heathen (2002), The next day (2013) i Blackstar (2016), àlbum pòstum publicat divendres passat amb què havia tornat a rebre l’elogi unànime de la crítica especialitzada.
Camaleònic, artista en constant evolució i transformació; de la música a l’estètica, apropiant-se de les tendències més rupturistes de l’underground creatiu per convertir-les en propostes majoritàries, Bowie ha estat una de les figures més representatives i influents de la cultura pop del segle XX.