El Museu Frederic Marès, que acompleix enguany 70 anys, en el marc d'aquesta celebració, ha volgut resignificar la figura del seu fundador, Frederic Marès. I ho ha fet mitjançant una remodelació de l'Estudi-biblioteca del museu, l'espai on treballava el propi Marès, que s'ha millorat amb una nova presentació museogràfica. Les peces de l'espai s'han recol·locat per donar-los major coherència, i també s'han posat rètols per explicar millor els objectes exposats. Paral·lelament moltes sales s'han decorat amb cartells amb la fotografia del fundador enmig de les seves col·leccions. Aquest cap de setmana, TV3 també recuperarà la figura de l'escultor amb un documental sobre ell de Dolors Genovès, dels anys vuitanta, que mai no s'havia estrenat i que apareixerà a un nou programa, Inèdits.

dona ajaguda flor ma frederic mares

Dona ajaguda amb una flor a la mà. Model de la figura del monument a Francesc Soler i Rovirosa, 1928. Museu Marès. Foto: Guillem F-H.

L'espai que ell va voler

L'estudi-biblioteca és un espai molt especial dins el Museu, que també va ser vivenda del col·leccionista i escultor Frederic Marès. Va ser dissenyat per ell el 1964, i era on rebia les seves visites i on planificava els seus projectes. No es va obrir al públic fins el 1996, cinc anys després de la seva mort. Amb la nova presentació museogràfica es vol mantenir la calidesa de l'espai en què Marès rebia les seves visites: fins i tot s'ha mantingut part del mobiliari original. L'estudi Jolonch ha volgut crear "un espai màgic, per estar-s'hi", i afegeixen que per estar complet només hi faltaria "un moble bar per poder-se prendre una copa de vi". El Museu té previst usar l'espai, també, per organitzar-hi certs actes.

Frederic Marès. Ajuntament de Barcelona

Els marès del Museu Marès

A l'estudi-biblioteca s'hi concentra l'obra de Marès que està dipositada al Museu (la major part de les peces del centre procedeixen de la faceta de Marès com a col·leccionista). S'hi barregen algunes peces acabades amb terracotes i guixos que li van servir de model per a fer grans obres en espais públics. Gràcies a la presentació d'obres en diverses fases de realització, es pot visualitzar el procés creador de l'artista. En un primer espai es concentren les obres anteriors a la guerra civil, quan Marès va mostrar més la seva faceta creativa, oscil·lant d'un estil a l'altre, però fent obres tant rellevants com Rodio (amb una influència òbvia de Rodin, a qui va conèixer a París, quan estudiava), el retrat de Jaume Pahissa o el Bust femení (Serenitat).

estudi biblioteca museu mares ajuntament barcelona

La nova presentació de l'estudi biblioteca del Museu Frederic Marès. Foto: Guilem F-H.

L'escultor dels encàrrecs

Abans de 1936, Marès ja havia fet algunes escultures monumentals, com el monument a Layret de Barcelona. Després de la guerra, Marès només va treballar per encàrrec: no va tornar a fer l'escultura que l'abellia. I va treballar molt. A l'estudi-biblioteca es presenten algunes mostres dels diferents tipus d'art en què es va veure involucrat. En acabar el conflicte va treballar en la reconstrucció d'obres destruïdes pels anarquistes: el monument a l'esclavista Antonio López, el del seu parent Joan Güell i el del general Prim. Però també va fer nombroses obres per a l'espai públic, com la Dona ajuguda amb una flor a la mà, que forma part del monument a Francesc Soler i Rovirosa que es troba a la Gran Via, prop del monument a Joan Güell. També va rebre l'encàrrec de restaurar (o en el seu defecte recrear) les tombes reials del monestir de Poblet, que havia estat saquejat al segle XIX. Aquesta obra li va donar molt prestigi, i a partir d'aquí va rebre nombrosos encàrrecs d'aquest tipus. En aquest període, després de la guerra civil, també se li van encarregar nombroses figures de caràcter religiós, per substituir les destruïdes durant la guerra. Però mai va deixar de dedicar-se a altres encàrrecs, com làpides i escultures de temàtica funerària, per a panteons i nínxols de la burgesia catalana, o medalles.

Frederic Marès monument a Layret Emili Godes Hurtado10

Marès treballant al monument a Francesc Layret. Foto: Emili Godes Hurtado.

70 anys d'un original Museu

La inauguració de la remodelació de l'estudi-biblioteca és només el primer acte de la celebració, que s'allargarà fins a la tardor de 2019. Al març s'espera una gran festa de la primavera, per donar a conèixer a la gent un museu que té una clara vocació popular. I la propera tardor es convocarà un gran acte acadèmic per debatre sobre Frederic Marès, la seva obra i l'art públic. D'aquesta forma l'Ajuntament vol que el Museu Marès esdevingui, a Barcelona, un punt de referència per als debats sobre l'art públic, la gran especialitat de Frederic Marès. També s'ha previst, durant aquest any de celebració, penjar a la xarxa 4.000 documents de l'arxiu personal de Marès, amb una part important de la seva correspondència.

estudi biblioteca museu frederic mares ajuntament barcelona

Tot un personatge

En els darrers temps del franquisme, Frederic Marès (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) era conegut pels nois del barri Gòtic com "el Hippy". Amb vuitanta anys, Frederic Marès lluïa una llarga cabellera, molt atípica per a la gent de la seva edat. Marès era descendent d'un llibreter antiquari, i portava el col·leccionisme a la sang. Com que era escultor, col·leccionava escultures, però també ulleres, joguines, ventalls, cromos, tinters, objectes sobre Montserrat, navalles, rellotges... Diuen que fins i tot havia comprat una carrossa antiga d'una funerària. Tenia una gran col·lecció de puntes de coixí, que va cedir al Museu d'Arenys de Mar, i una gran biblioteca, que va lliurar a la Biblioteca de Catalunya. Com a artista, s'havia format al taller del modernista Eusebi Arnau, però més aviat va inclinar-se pel noucentisme. Sempre va ser un personatge atípic, que es va moure entre el conformisme amb el sistema polític i un immens amor per l'art i pel col·leccionisme.