La notícia, en llegir-la, m'ha impactat. Deia alguna cosa així com que els xips escassegen. I que els xips escassegin no afecta només a un ordinador, sinó a, jo-què-sé, una càmera fotogràfica o un puto cotxe. I també molt probablement a un sintetitzador i al Robocop (?)
La vida en un xip
La dependència cap a la tecnologia és tan flagrant en tots els àmbits que ja ens podem posar les piles (si és que en queden). Sense anar gaire lluny, en el mateix gremi dels músics depenem absolutament de la informàtica per compondre, gravar... Tots i cadascun dels processos que duem a terme per fer la nostra feina depenen dels xips.
Si els xips s'acaben i conseqüentment d’aquí a 20 anys ens veiem obligats a ser tots una mica amish... De què ens està servint totes aquelles hores que invertim per internet a aprendre a dominar tots i cadascun dels processos informàtics.
Potser no seria més intel·ligent comprar-se un acordió o una melòdica i anar modelant la música tradicional del futur, a part de començar a cultivar un hort i construir-nos un búnquer ple d'armament i munició suficient per encarar una invasió zombie qualsevol?
Amish, una societat que no té problemes de xips. Foto: Viquipèdia
La terra és plana
I què me'n dieu d'aprendre a anar a cavall? Estem tan atordits en el fang del present, en les polèmiques estèrils, que no som capaços de veure, col·lectivament, no només que la vida humana a la Terra té els dies comptats, sinó que l'agonia serà ben galdosa.
Em queda un consol, però. Quan ja no ens quedin res més que els laments i ja no funcioni ni l'Internet, arribarà el moment de la venjança boomer: tots aquells nascuts abans dels 90 podrem recordar com hom es manejava en el món sense consultar la xarxa de xarxes. Traurem els mapes dels armaris i les brúixoles de les carmanyoles i recuperarem el timó de la nau.
Ho farem encara que sigui per conduir-la de primera mà cap a la fi del món, que seria l’hòstia que fos una cascada infinita o la paret d'un decorat i ens n'adonéssim, en l'últim sospir, que els terraplanistes tenien raó i que ja no ens quedaria ni el consol d'haver viscut moderadament conscients el miracle de l'existència.