El poeta Fernando Macarro Castillo, més conegut pel seu pseudònim Marcos Ana, ha mort aquest dijous a Madrid, als 96 anys. Marcos Ana havia estat un dels presos polítics que més temps va passar a la presó, durant el franquisme. Va ser empresonat el 1939, després de la guerra, per haver estat comissari polític de la 44 Brigada Mixta. El van tancar a la presó amb 19 anys i va sortir-ne amb 41, gràcies a les pressions d'Amnistia Internacional, que el va convertir en un símbol dels presos de consciència. En ser excarcerat, va continuar amb la seva lluita política. Ell afirmava que "Lo más importante era ser más fuerte que el odio de mis enemigos. Eso lo he conseguido".

Una vida militant

Després de ser alliberat, Marcos Ana va fugir a França on es va integrar a la lluita antifranquista a través del Centro de Información y Solidaridad (CISE), que ell dirigia. Va militar sempre al Partit Comunista. Va rebre diferents premis a la defensa dels drets humans, per la seva actitud contrària a la venjança. Ell afirmava que "La única venganza a la que yo aspiro es a ver triunfantes los nobles ideales de libertad y justicia social".

La justícia franquista i els seus seguidors

Alguns mitjans conservadors, com Libertad Digital, han protestat pels homenatges a Marcos Ana de diversos polítics d'esquerra i mitjans de comunicació, i han recordat que va ser condemnat per l'assassinat de diverses persones a Alcalá de Henares, entre ells un capellà, un pagès i un carter. Però aquesta acusació ha estat molt controvertida. A la Causa General, la recopilació dels crims dels republicans feta pel franquisme, hi ha altres persones identificades com a autores d'aquests assassinats, però no hi figura Marcos Ana. I en la tesi doctoral de Julián Vadillo sobre el moviment obrer a Alcalá de Henares, es desmenteix taxativament la implicació de Marcos Ana en aquests fets. El dirigent comunista hauria estat condemnat, bàsicament, per les seves opinions polítiques i no per la seva implicació en aquests assassinats.

La presó com a referent

Fernando Macarro va començar a escriure poesies compromeses a la presó, i les firmava com a Marcos Ana. El seu univers literari està marcat per la seva experiència a la presó, on el poeta va consumir tota la seva joventut. Molts dels seus poemes són un cant al món que està més enllà dels barrots del presidi: al mar, als boscos, a l'amor... Quan va sortir de la presó va continuar escrivint poesia dedicada a la llibertat, per més endavant dedicar-se a l'assaig i a l'autobiografia. Marcos Ana era tot un referent de la literatura antifranquista, i va tenir amistat amb poetes d'esquerra, com Rafael Alberti o el xilè Pablo Neruda.

Llegir Marcos Ana

Marcos Ana, durant el franquisme, va haver de publicar els seus llibres a l'estranger: al Brasil, a l'Argentina... En l'actualitat es poden trobar tres llibres seus a la venda: Decidme cómo es un árbol: memoria de la prisión y la vida (editorial Umbriel), on explica el seu pas per la presó, el seu exili posterior, i la seva visió del món; Vale la pena luchar (Espasa), un text recent on el poeta expressa la seva indignació pel rumb del món i del país ,i reivindica la necessitat de compromís i de lluites socials; i una petitíssima antologia de la seva poesia al V Premio Internacional de Poesía "Villa de Oria", 2010.

Decidme cómo es un árbol

Un dels poemes més emblemàtics de Marcos Ana és Decidme cómo es un árbol, un text que va ser musicat per Extremoduro:

Decidme cómo es un árbol,
contadme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros,
habladme del mar,

habladme del olor ancho del campo
de las estrellas, del aire
recítame un horizonte sin cerradura
y sin llave como la choza de un pobre
decidme como es el beso de una mujer
dadme el nombre del amor
no lo recuerdo
Aún las noches se perfuman de enamorados
que tiemblan de pasión bajo la luna
o sólo queda esta fosa?
la luz de una cerradura
y la canción de mi rosa
22 años, ya olvidé
la dimensión de las cosas
su olor, su aroma
escribo a tientas el mar,
el campo, el bosque, digo bosque
y he perdido la geometría del árbol.
Hablo por hablar asuntos
que los años me olvidaron,
no puedo seguir
escucho los pasos del funcionario.