Aquest dijous va morir el músic i musicòleg Lluís Millet i Loras, fill de Lluís Maria Millet i Millet i nét de Lluís Millet i Pagès, "el mestre Millet", el fundador de l’Orfeó Català. Lluís Millet i Loras va dedicar la seva vida personal i professional a l’Orfeó Català i al Palau de la Música Catalana. Va ser director del cor de l’Orfeó Català (1977-81) i també membre de la Junta Directiva de l’Associació. Va ser membre fundador de la Revista Musical Catalana en la seva segona etapa, a partir de 1984; també va impulsar el cicle El Primer Palau i va treballar com a assessor musical del Palau.
Volta al món i tornada a l'Orfeó
Lluís Millet i Loras, que va créixer envoltat pel món musical de l'Orfeó Català, va conrear una formació musical erudita, primer, com a alumne de Joan Massià i Cristòfor Taltabull, més tard estudiant direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg. De retorn a Barcelona, va fundar l’Orquestra de Cambra Lluís Millet, l’1 de febrer de 1958, i va dirigir diverses agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra, com l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu o l’Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la qual donà la primera audició a l’Estat espanyol de De Natura Sonoris de Krzysztof Penderecki. Des de 1973 va intensificar la seva dedicació a la direcció coral i va destacar com a director de l’Orfeó Català durant el període 1977-81. Amb l’Orfeó Català va dirigir les obres més representatives del repertori tradicional català i també importants creacions de la polifonia clàssica com el Magnificat de Schütz o les Cantates i Motets de J. S. Bach.