El món del punk i del disseny queden avui una mica més orfes: Vivienne Westwood, dissenyadora, transgressora, subversiva i dama de l'estilisme punk, ha mort als 81 anys a Clapham (Regne Unit). Així ho han comunicat els seus representants en un comunicat publicat en el seu perfil oficial de Twitter. "El món necessita més gent com Vivienne per millorar", cita el missatge, que ja acumula més de 240.000 likes. Perquè si alguna cosa identificava Westwood era el seu caràcter polifacètic i la seva enorme facilitat per crear debats i polaritats, també per crear simpaties, aplaudiments i motivacions. També el del seu últim espòs i soci creatiu, Andreas Kronthaler, que ha assegurat que l'estilista seguirà sempre al seu cor. "Hem estat treballant fins al final i ella m'ha donat moltes coses per seguir endavant", ha manifestat a la BBC.
Vivienne Isabel Swire va néixer a Derbyshire el 8 d'abril de 1941 i va estudiar al Harrow School of Art. Es va casar amb Derek Westwood, de qui prendria el cognom, i va tenir amb ell el seu primer fill. Però el seu destí va canviar per complet quan va conèixer Malcolm McLaren, productor i mànager dels Sex Pistols. Ambdós van donar forma al punk britànic: el van fer néixer, van modelar les seves robes, gairebé els seus argots i les seves postures, i van treure rèdit d'això. Junts van obrir la famosíssima botiga SEX a Kings Road el 1974, un dels temples de l'estilisme punk dels anys 80 i 90, i lloc que va popularitzar la mítica samarreta en la qual es veu el retrat d'Isabel II amb un imperdible als llavis i la llegenda God save The Queen, que passaria a ser la identificació internacional del grup britànic liderat per Johnny Rotten, però que va unificar a tota una generació de joves i els va identificar amb una cosa comuna: el rupturisme, la rebel·lia i la revolució. I Vivienne es convertiria oficialment en la dona que va vestir els Sex Pistols.
Vivienne Westwood va ser una dels artífexs de l'estilisme punk britànic.
Anys després, la pròpia Westwood acabaria renegant del que ella havia ajudat a construir, afirmant en una entrevista que estava "en contra de tot el que soia pensar aquells dies; el punk no tenia realment cap idea: grans paraules que destrueixen, sense més". Però ja s'havia colat al món de la moda i s'havia guanyat l'afecte i el respecte d'aquest món, i a partir d'aquí va continuar treballant amb una concepció trash i andrògina de l'estil, i en la seva evolució a la New Wave a partir dels 80. Ha estat la cara visible (i creadora) d'una moda extravagant, mestissa i estrafolària que mai va tenir por de la descaradura ni de l'establishment. Al contrari: sempre va estar compromesa amb la moda ecològica i amb la urgència de la crisi climàtica. I és que les protestes sempre van estar presents a la feina, cosa que l'ha acompanyat fins als últims dies.