Mor l'actiu madrilenya Verónica Echegui als 42 anys, segons han confirmat fonts properes al diari El Mundo. La seva carrera va començar amb la comèdia Yo soy la Juani del director Bigas Lumas l'any 2006 i s'ha mort després de temps ingressada a l'hospital 12 de Octubre de Madrid per malaltia. El seu nom real era Verónica Fernández de Echegaray, i la seva decisió de ser actriu va venir-li quan encara era una nena. Ella mateixa reconeixia en alguna entrevista que el seu somni era convertir-se en "la millor actriu del planeta i guanyar l'Oscar", i que només la vida li havia anat ensenyant una certa humilitat. L'Oscar no el va guanyar, però el Goya sí: no com a actriu, però sí com a directora d'un curtmetratge. Ah, i també li vam donar un Premi Barcelona a la millor actriu (2006) i un premi Gaudí a la millor actriu secundària (2012).

Bigas Lunas buscava una noia de barri i la va seleccionar a ella d'entre 3.000 candidates perquè es va presentar al càsting amb un xandall groc del Bershka

La choni de principis dels 2000 i altres èxits

L'actriu va néixer el 1983 a Madrid i va ser nominada al Goya com a actriu quatre vegades: per Yo soy la Juani, El patio de mi cárcel, Katmandú i Explota, explota. Abans d'interpretar la Juani ja havia fet els primers passos al món de la pantalla, a sèries com Una nueva vida i Paco i Veva, i també al Teatre María Guerrero de Madrid. Però el paper que li va canviar la vida va ser el de Juani. Diuen que el director Bigas Luna buscava una noia de barri i la va seleccionar a ella d'entre 3.000 candidates perquè va ser l'única que es va presentar al càsting amb un xandall groc del Bershka. Yo soy la Juani narra la història d'una noia d'extraradi (el seu xicot a la pel·lícula és Dani Martín, el cantant d'El canto del loco!) que ho fa tot per aconseguir triomfar com a actriu, també malgrat la seva parella possessiva. 

Va interpretar una jove presa a El patio de mi cárcel, pel·lícula dramàtica per la qual també va ser nominada als Goya

Dos anys després d'encarnar aquesta choni per excel·lència, Verónica Echegui va interpretar una jove presa a El patio de mi cárcel, pel·lícula dramàtica per la qual també va ser nominada als Goya. El 2011 va interpretar una mestra catalana que viatja al Nepal a Katmandú, un espejo en el cielo, una pel·ícula d'Icíar Bollaín.  Altres èxits de la seva carrera van ser La gran familia española (2013) del Daniel Sánchez Arévalo i dues comèdies dirigides per María Ripoll: No culpes al karma de lo que te pasa por ser gilipollas (2016) i Yo no soy esa, que va sortir el 2024. 

La seva última aparició la va fer a la sèrie A muerte de Dani de la Orden, estrenada el mes de febrer passat a Apple TV+

Darreres aparicions al cinema i televisió 

Verónica Echegui va sortir a la pel·lícula Orígenes secretos, que va anar directament a Netflix el 2020, i Historias para no contar de Cesc Gay (2022). L'any 2022 també va provar sort com a directora del curt Tótem loba, i va ser un èxit: es va endur un Goya al millor curtmetratge de ficció. 

També va protagonitzar la comèdia romàntica El libro del amor d'Analeine Cal y Mayor, que la va fer parlar en anglès amb accent mexicà i va ser un dels personatges principals de la sèrie Los pacientes del doctor García, guionitzada a partir de la novel·la d'Almudena Grandes. El libro del amor o és l'única cosa que va fer pel món anglosaxó: el 2018 va sortir a la sèrie Trust, i ja havia aparegut a la producció Fortitude el 2015. Els darrers temps també havia participat del thriller polític Justicia artificial (2024), i la seva última aparició la va fer a la sèrie A muerte, una comèdia romàntica estrenada el mes de febrer passat a Apple TV+ i dirigida per Dani de la Orden.