El cinema català està de dol. El director de fotografia Tomàs Pladevall ha mort a 79 anys. Amb cinquanta anys de trajectòria al cinema, la televisió i el teatre, on es va guanyar el sobrenom de "mestre de la llum", Pladevall va ser responsable de la imatge de pel·lícules com Tatuatge (1978), de Bigas Luna, El silenci abans de Bach (2007), de Pere Portabella, o Tren d'ombres (1997), de José Luis Guerín. També va ser el responsable de la il·luminació de les cerimònies d’inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Nascut a Sabadell el 1946, Tomàs Pladevall va treballar en desenes de pel·lícules i va ocupar-se de la fotografia d'una setantena de produccions per a televisió, més de 400 curtmetratges, reportatges, espots publicitaris i nombroses obres de teatre, concerts i espectacles en viu. En el setè art, el director de fotografia sabadellenc va treballar amb cineastes com Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Bigas Luna, Jordi Cadena, Gonzalo Herralde, José Luis Guerín, Rosa Vergés, Josep Maria Forn, Ventura Pons, Carles Benpar o Manuel Huerga. Pladevall es va retirar dels rodatges l'any 2012, després del seu darrer film, El gènere femení, de Carlos Benpar.
L'any 2022, Pladevall va rebre el màxim reconeixement honorífic de l’Acadèmia del Cinema Català, el Gaudí d'Honor, al conjunt de la seva trajectòria. Se li va atorgar en un commovedor homenatge amb la llum com a protagonista. El guardó s’afegia a altres distincions al llarg de la seva carrera, com el Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999, dos Premis de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic de l'any (1986 i 1987) o el Prisma d’Honor 2013 de l'Associació Espanyola de Directors i Directores de Fotografia.
Una feina que sovint queda "en l'anonimat"
Pladevall va enaltir la "responsabilitat" de fer la feina "darrere la càmera", un equip que és la "mà dreta de la direcció" però que sovint queda "en l'anonimat", i apareix només als títols de crèdit. Pladevall expressava que el públic de les sales coneix les actrius i els actors, els directors i les directores, però molt poc qui s'amaga darrere, com va relatar ara fa quatre anys en declaracions a l'ACN.
Interessat per la tecnologia digital des dels anys vuitanta, quan va tenir el primer ordinador, recordava que va ser el primer a utilitzar una càmera Sony a Barcelona. Pladevall defugia amb modèstia les etiquetes "grandiloqüents" i "pretensioses", però agraïa les bones paraules d'alumnes i companys de professió. El director de fotografia reconeixia la necessitat "d'estar al dia" d'un ofici en el qual "cal tenir molts coneixements". "Afegir-hi el digital no ha estat cap problema, és un suport més", va apuntar. Amb tot, reivindicava la feina "en analògic", que no ha desaparegut. Així, recordava com a Hollywood molt sovint es roda en analògic i la cinta es transforma a digital: "La pel·lícula té un look més orgànic que el que es pot aconseguir amb censors electrònics, i això fa que pugui interessar en l'àmbit d'imatge".