L'escriptor japonès Ryū Murakami, un dels autors més reconeguts de la literatura japonesa contemporània, ha mort a setanta-nou anys. L'autor de Blau gairebé transparent o Sopa de miso va morir el passat dissabte 17 d'octubre, segons ha revelat aquest divendres la seva editorial, Gentosha. El segell ha publicat un breu comunicat a les seves xarxes socials informant que Murakami va morir al seu domicili i que ha tingut un funeral íntim amb la seva família propera. La incòmoda i provocadora obra de Murakami —que no s'ha de confondre amb Haruki Murakami, que és potser l'autor japonès més conegut i llegit fora de les fronteres del seu país—, està marcada per la violència, el sexe, les drogues, la contracultura i la crítica al Japó contemporani.
"Ens entristeix profundament la notícia de la mort de Ryū Murakami, que va dedicar la seva carrera a publicar incansablement treballs impactants que van connectar amb les generacions més joves", ha assenyalat l'editorial. Després de conèixer-se la mort de l'autor, també s'ha pronunciat el Govern del país nipó. El portaveu de l'Executiu japonès, Minoru Kihara, ha destacat que Ryū Murakami "ha retratat amb agudesa les llums i ombres de la societat, com també les esperances i ansietats de la gent, deixant una significativa empremta en la literatura japonesa". "Va ser un escriptor que no va deixar de plantejar interrogants. Les seves paraules continuaran sent llegides per molts lectors i perduraran en el cor de la gent", ha afegit el portaveu governamental.
Nascut a la prefectura de Nagasaki el 1952, Ryū Murakami va ser un escriptor reconegut des dels anys setanta, quan va debutar amb la seva primera novel·la, el supervendes Blau gairebé transparent (1976). La va escriure amb només 24 anys mentre estudiava a la Universitat d'Art de Musashino, a l'oest de Tòquio, i li va valer per guanyar el premi Akutagawa, el més important del país per als autors emergents. Igual que l'altre Murakami, la seva obra, molt influenciada pels moviments contraculturals, va connectar amb la joventut japonesa i es va consolidar durant els anys vuitanta, l'època del boom econòmic japonès.
Un Japó diferent del país idíl·lic que alguns occidentals fetitxitzen
Entre les seves obres més conegudes també figuren Sopa de miso (1997), Piercing (1994) o Els nois de les taquilles (1980), on va abordar, entre altres temes, la prostitució o el maltractament infantil, i també va articular una crítica a la deshumanització del capitalisme al Japó durant els anys vuitanta i noranta i la pèrdua d'identitat de la societat japonesa. En les seves novel·les, el Japó no apareix com el país idíl·lic que alguns occidentals fetitxitzen per la seva influència cultural, sinó com una societat travessada per la violència, el buit existencial, el consum i les contradiccions del món modern. Tot això amb personatges que habitualment es mouen en els marges, amaguen cicatrius profundes i busquen un sentit.
Els seus principals llibres han estat traduïts a desenes d'idiomes, com l'espanyol, l'anglès o el francès, convertint-se en un autor de culte a escala internacional. També va dirigir i va escriure adaptacions cinematogràfiques de les seves pròpies novel·les. I al seu país ha estat un reconegut intel·lectual i assagista. En els últims anys, la seva obra ha experimentat un auge de popularitat, impulsat per les xarxes socials i per la reedició de novel·les com Sopa de miso a Espanya el 2024, que havia estat descatalogada durant gairebé dues dècades i que va rescatar l'editorial Malastierras.