El compositor Mikis Theodorakis ha mort aquesta matinada als 96 anys. Autor d'una obra artística conformada per més de 1000 composicions, trajectòria on destaquen creacions com la banda sonora de la pel·lícula Zorba, el grec.
Theodorakis també va ser un ferm defensor de la llibertat. Figura compromesa políticament, incansable lluitador contra l'ocupació nazi de Grècia i la posterior Dictadura dels Coronels.
Música a les trinxeres
Mikis Theodorakis va néixer a l'illa de Quios l'any 1926. Que arribés al món en aquest racó paradisíac del Mediterrani va ser casualitat. El seu pare era un destacat funcionari del Ministeri de l'Interior Grec i Theodorakis va viure la seva infància en un constant anar i venir per la geografia hel·lènica.
Va ser a la música on va trobar el seu refugi. Una pulsió del tot original i pura que el va dur a ingressar al Conservatori d'Atenes amb només 13 anys.
A Atenes va estudiar composició i direcció musical, Una carrera ben prometedora que va quedar interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Sempre alineat amb els corrents polítiques d'esquerres, va abandonar els estudis per passar-se a les forces gregues de resistència contra l'ocupació de les tropes nazis.
El compositor ministre
Amb el final de la guerra, va marxar a París, va ser allà on va terminar els seus estudis musicals, tenint com a professors figures de la magnitud d'Olivier Messiaen i René Leibowitz. D'ideals i principis irrenunciables, va tornar a Grècia per combatre en la seva guerra civil.
Mikis Theodorakis, un compositor de compromís insubornable. Foto: Viquièdia
El seu insubornable compromís polític el va abocar a ser empresonat sis anys, de 1947 a 1953. Tornaria a ser detingut tres anys més, entre 1967 i 1970, amb la instauració de la Dictadura dels Coronels. Recuperada la democràcia, va ser diputat entre 1981 i 1986 i ministre sense cartera el 1990.
Himnes i bandes sonores
L'obra musical de Mikis Theodorakis destaca per partir de les formes clàssiques però deixant fluir per les seves partitures les melodies populars gregues i aprofitar les tècniques de la música culta contemporània.
El 1941 va compondre la seva primera cançó, 'El Capità Zacaries', creació que acabaria esdevenint l'himne oficiós de la resistència grega a la invasió nazi.
'El Capità Zacaries' va ser la primera nota en una trajectòria en què destacarien les seves composicions per a pel·lícules així com per a teatre i espectacles de dansa. Entre les seves partitures per al cinema destaquen, entre altres, les de Zorba, el grec (1964), protagonitzada per Anthony Quinn, Zeta (1969), État de siège (1972) i Serpico (1973).