El crític teatral, periodista i escriptor Marcos Ordóñez ha mort a 69 anys. Durant dècades va ser una de les veus més reconegudes i autoritzades de la crítica teatral al país i a l'Estat espanyol, sobretot per la seva feina amb el diari El País, on ha estat el seu principal crític de teatre des de l'any 2001. Tanmateix, la seva feina com a escriptor també ha estat reeixida amb obres com El signe dels temps, Una volta pel Rialto, Ranxo a part o Tarzan a Acapulco. A més, va exercir com a docent de guió cinematogràfic i direcció d'actors a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de l'any 1994.
Nascut a Barcelona l'any 1957, Ordóñez va fer les seves primeres passes com a escriptor l'any 1988 amb la seva novel·la El signe dels temps, editada per Plaza & Janés. D'aleshores ençà, va poder compaginar la seva faceta d'escriptor amb les cròniques i les crítiques de teatre, com també amb la docència universitària a la UPF. El 1991 pública L'essència del guaguancó, un llibre de relats; el 1994, publica Una volta pel Rialto, un llibre de memòries autobiogràfic; i el 1997, una altra novel·la: Ranxo a part, ambientada en la Barcelona de la seva infantesa i que va rebre una menció especial al Premi Nadal. També va escriure les biografies del Gato Pérez (Gato Pérez, la rumba com a ètica, 1987), Núria Espert (D'aire i foc, 2002) i d'Alfredo Landa (Alfredo el Gran. Vida d'un còmic: Landa ho explica tot, 2008).
Des del 2001, i fins a l'any 2021, va ser el crític teatral del diari El País, des d'on es va consagrar com una de les veus de referència del món del teatre a Catalunya i l'Estat espanyol. Publicava una crítica cada setmana al suplement cultural del principal diari espanyol, Babelia, fins a l'any 2021, quan va abandonar la feina per culpa d'uns problemes mèdics que es van agreujar fins a la seva mort. El teatre també és present amb força en la seva obra literària, amb reculls de crítiques i cròniques publicats, però també en les autobiografies que ha publicat, com Teló de fons: Algunes coses que he après al teatre (2011), A peu d'obra: Escrits sobre teatre (2003) o Molta comèdia. Cròniques de teatre 1987-1995 (1996).
Part de la seva obra té un component autobiogràfic, com a reconegut en diverses entrevistes. Així, a Una volta pel Rialto parla del món dels seus avis, mentre que altres obres incorporen diverses facetes personals de l'autor. En les entrevistes que va donar durant la seva carrera, parlava de la seva feina com a crític i de la seva voluntat de parlar d'allò que li agradava. "Procuro parlar del que m'agrada per diferents motius: en primer lloc, perquè jo escric millor des de l'entusiasme. Un altre factor molt important és que jo trio el que veig, i també sobre què escriure". El seu últim llibre va ser Una jove parella, publicat el 2021, sobre una parella d'enamorats a finals dels 70 a Barcelona.