La cantant Juliette Gréco, musa del barri Llatí de París després de la Segona Guerra Mundial, ha mort aquest dimecres a Ramatuela (Provença), als 93 anys.
Nascuda a Montpeller el 1927, Gréco va formar part de la resistència i va patir presó. Després de la Segona Guerra Mundial va traslladar-se a París, on va fer vida al barri de Saint Germain des Prés i va conèixer l'ebullició intel·lectual de la ribera esquerra als anys 50. Va ser al bar Montana que va conèixer els existencialistes Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, a la Martiniquaise Rhumerie va parlar amb l'escriptor Albert Camus, i al bar Pont-Royal, amb el filòsof Maurice Merleau-Ponty.
Juliette Gréco va enregistrar el seu primer àlbum el 1951, i després va marxar al Brasil i als Estats Units. Quan va tornar a França va començar a tenir realment fama posant veu a una dotzena de cançons de Serge Gainsbourg. Es va endinsar també en el cinema, com en la pel·lícula Orphée de Jean Coteau.
Aquí es pot escoltar interpretant La javanaise, cançó de Gainsbourg.
I aquí amb Les feuilles mortes, cançó d'Yves Montand.
La cantant Marina Rossell en va fer la versió en català.
Potser una de les seves cançons més celebrades va ser La chanson des vieux amants, de Jacques Brel.