L'historiador i jesuïta Fernando García de Cortázar, Premi Nacional d'Història 2008, ha mort aquest diumenge a l'Hospital de la Llum de Madrid als 79 anys, després d'ingressar dijous passat per una perforació intestinal, ha informat la Companyia de Jesús. Fernando García de Cortázar i Ruiz de Aguirre (Bilbao, 1942) era autor de setanta llibres i també enciclopèdies com l'obra La Historia en su Lugar, de deu volums. García de Cortázar va escriure també d'història a nombrosos articles en premsa i per a diverses sèries de televisió com a Memoria de España.
García de Cortázar mor als 79 anys
Segons la Companyia de Jesús, l'historiador va morir a les cinc d'aquesta matinada de forma inesperada després d'ingressar dijous passat per una perforació intestinal. Va ser operat, però una complicació postoperatòria li va provocar la mort. El seu cos ha estat traslladat al tanatori de San Isidro de Madrid i serà enterrat dimarts vinent al santuari de Loyola, a Guipúscoa, on es va ordenar sacerdot el 1971 després d'ingressar en la Companyia de Jesús el 1959. Va ser també catedràtic d'Història d'Espanya Contemporània i professor de Ciències Socials i Humanes des de 2007 fins aquest any 2022. Deixeble de l'historiador Miguel Artola, es va dedicar a la investigació de la història del País Basc, la d'Espanya i la de l'Església. Va ser guardonat amb nombrosos premis com el Nacional d'Història 2008 per la seva obra Historia de España desde el arte (2007) i va dirigir també la Fundación Vocento. García de Cortázar va publicar l'any passat Paisajes de la Historia de España (Espasa), una aproximació a la història d'Espanya des dels llocs on van tenir lloc els seus principals episodis.
La història és la crònica d'una aventura
Convençut que la història és sempre la crònica d'una aventura, l'historiador parlava i escrivia del passat d'Espanya i dels seus paisatges, sempre amb la vocació d'apropar-la al gran públic. Nascut a Bilbao el 4 de setembre de 1942, va ingressar en la Companyia de Jesús el 1959 i es va ordenar sacerdot el 1971, vocació que va compatibilitzar amb els seus estudis. Era doctor en Història Moderna i Contemporània i doctor en Teologia, llicenciat en Filosofia i en Dret. Premi Nacional d'Història, va ser catedràtic d'Història Contemporània d'Espanya de la Universitat de Deusto i membre de la Reial Acadèmia de la Història. Va analitzar la història des de la literatura, l'art o els paisatges i així, entre les seves obres figuren títols com Pequeña Historia del mundo, Momentos emocionantes de la Historia de España”, Los pliegues de la Tiara, Pequeña historia de los exploradores, Breve historia de la cultura en España o Viaje al corazón de España.