El reconegut escriptor, poeta i traductor alemany Hans Magnus Enzensberger ha mort als 93 anys a Munic, segons ha informat la seva editorial Suhrkamp aquest divendres. "Com a poeta, assagista, biògraf, editor i traductor, va ser un dels intel·lectuals alemanys més influents i reconeguts mundialment", ha ressaltat l'editorial. La seva obra àmplia obra ha tingut un gran impacte intel·lectual en el segle XX, fent d'ell un dels pensadors més influents d'aquell segle.
Enzensberger va morir el passat dijous, però fins aquest divendres no s'ha fet pública la seva defunció, el motiu de la qual encara no ha transcendit. Darrere seu deixa una dilatada càrrega reconeguda amb multitud de premis, entre els quals es troba el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2002.
És l'autor de desenes de llibres, entre els quals destaquen algunes com Política i delicte (1968), L'interrogatori de l'Havana: autoretrat de la contrarevolució (1971); Poesies per als que no llegeixen poesies, (1971) o El misantrop, (1985) o Europa. Europa, (1989). Una de les seves obres més conegudes és El curt estiu de l'anarquia, una biografia novel·lada de l'anarquista epsanyol Buenaventura Durruti. Una de les moltes mostres de l'interès d'Enzensberger per la cultura espanyol, qui va arribar a fer una nova traducció de l'obra de Federico García Lorca La casa de Bernarda Alba.
Trajectòria de Hans Magnus Enzensberger
Enzensberger va néixer en si d'una família burgesa de Nuremberg l'any 1929. Va estar a l'exèrcit alemany entre 1944-45 i després va treballar com a traductor i bàrman fins que va iniciar estudis a les universitats d'Erlangem, Breisgau, Friburg, a Hamburg i a la Sorbona. Va estudiar literatura i filosofia i l'any 1955 es va doctorar amb una tesi sobre la teoria poètica de l'escriptor romàntic Clemens Brentano.
De 1955 a 1957 va treballar com a redactor en una emissora de ràdio de Stuttgart i posteriorment va començar la seva carrera literària amb el llibre de poemes Defensa del llop. Entre 1965 i 1975 va ser membre del Grup 47, un conjunt d'escriptors alemanys que van marcar la literatura germànica de la postguerra.
Enzensberger va defensar la llibertat d'expressió i es va solidaritzar amb altres companys de professió. El febrer de 1989 va ser un dels 22 periodistes d'Alemanya occidental que va demanar al Govern de Bonn mesures de pressió econòmica contra l'Iran per tal que aquest país retirés les amenaces de mort contra Salman Rushdie, autor de la novel·la Versos satànics.