L'escriptor xilè Jorge Edwards ha mort aquest divendres a 91 anys a Madrid, segons informació de mitjans xilens confirmada pel fill de l'autor. Edwards (Santiago de Xile, 1931), un dels escriptors més rellevants en llengua espanyola, va ser guardonat a Espanya amb el Premi Nacional de Literatura el 1994 i el Premi Cervantes el 1999. Va ser autor de contes, novel·les, assajos i memòries, a més de columnista a diaris de tot el món. Entre les seves novel·les destaquen El peso de la noche, Els convidats de pedra, El museu de cera, L'amfitrió, L'origen del món, El Somni de la Història i L'inútil de la família.

Les seves memòries Persona non grata (1973), primera crítica d'un intel·lectual llatinoamericà al règim cubà, avui és un clàssic en el seu gènere. A la biografia Adiós, Poeta, Premi Comillas d'Història, Biografia i Memòries 1990, va traçar un retrat personal i sorprenent de la figura de Pablo Neruda. Les seves obres han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i ha rebut les distincions més prestigioses, tant per la seva carrera literària com per la seva trajectòria diplomàtica, sempre compromesa amb la democràcia, la llibertat i els drets humans.

Després de La mort de Montaign' (2011), Edwards va publicar el primer volum de les seves memòries, Els cercles morats (2013).

Exiliat a Barcelona el 1973

Edwards es va formar a l'Escola de Dret de la Universitat de Xile i a l'Institut Pedagògic de la mateixa universitat. Més endavant va fer els seus estudis de postgrau a la Universitat de Princeton. Diplomàtic de carrera entre 1957 i 1973, va tenir diferents càrrecs: primer secretari a París (1962-1967), conseller a Lima (1970), encarregat de Negocis a l'Havana (1970-1971) i ministre conseller a París (1971-1973).

Després del cop d'estat de Xile, el 1973 va marxar a Barcelona, ​​on va treballar com a director de l'editorial Difusora Internacional i va col·laborar com a assessor a l'Editorial Seix Barral. També va viure a Calafell. L'autor va contribuir a formar, amb la Societat d'Escriptors de Xile, la comissió de Defensa de la Llibertat d'Expressió. El 1982 va ingressar com a membre de l'Acadèmia de la Llengua de Xile. Entre 1994 i 1997 va ser ambaixador davant de la Unesco a París, sent membre del Consell Executiu de la Unesco i President del Comitè de Convencions i Recomanacions (1995-1997), que s'ocupa dels drets humans.

El 2010 va obtenir la ciutadania espanyola i també és nomenat ambaixador a París del govern xilè. Va ser autor de nombroses novel·les, contes i assajos. La seva obra es considera més, a llunyana a l'habitual literatura xilena, centrada en l'àmbit urbà del país i lluny del tema ruralista. A Xile se l'associa amb la Generació Literària del 1950.