El prestigiós escriptor i acadèmic Javier Marías ha mort aquest diumenge a primera hora de la tarda a Madrid, a l'edat de 70 anys, per complicacions a una pneumònia bilateral. El problema clínic va ser provocat per la Covid i l'ha mantingut durant uns quants mesos ingressat a l'hospital i en coma durant un mes. L'editorial Alfaguara havia informat el passat mes d'agost que Marías patia una afecció pulmonar de la qual estava en procés de recuperació i que, finalment, no ha pogut superar. El desembre passat va ser elegit membre internacional de la Royal Society of Literature, l'organització benèfica del Regne Unit per a la promoció de la literatura, una llista que inclou, entre altres escriptors, David Grossman, Annie Ernaux, Amin Maalouf i Olga Tokarczuk.
Marías, nascut el 1951 a Madrid, entre algunes de les seves obres més conegudes es troben Mañana en la batalla piensa en mí, Negra espalda del tiempo o Corazón tan blanco, publicada el 1992 i que va representar un gran èxit fins al punt de consolidar-se al món de l'escriptura. L'escriptor va ser considerat un dels més importants de les darreres dècades pel que fa a l'àmbit nacional, candidat al Nobel i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, i gran articulista. La seva bibliografia, molt extensa, inclou nombroses novel·les, relats, assajos i també traduccions. A més a més, comptava amb col·leccions d'articles periodístics i, precisament era en premsa on l'escriptor va seguir col·laborant assíduament fins a l'últim dia.
Família d'intel·lectuals i artistes
Fill del filòsof Julián Marías, i membre d'una família d'intel·lectuals i artistes, Marías va passar part de la seva infància als Estats Units, on el seu pare va estar exiliat durant el franquisme, fins que va poder tornar a Espanya. Javier Marías va rebre una sòlida educació liberal al Col·legi Estudi, hereu de la Institució Lliure d'Ensenyament, i es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid. Durant un temps va ser professor de literatura espanyola a la Universitat d'Oxford i al Wellesley College (Massachusetts). El 1970 va escriure la seva primera novel·la, Los dominios del lobo, que sortiria l'any següent. El 1972 va publicar Travesía del horizonte, i el 1978 El monarca del tiempo. Aquell mateix any va aparèixer la traducció de la novel·la de Laurence Sterne La vida y opiniones del caballero Tristram Shandy, per la qual li va ser concedit a l'any següent el Premi de traducció Fray Luis de León. El 1983 va sortir la seva quarta novel·la, El siglo.
Ha estat Premi de la Crítica en dues ocasions, el 1993 per Corazón tan blanco i més recentment per Berta Isla. Entre alguns dels reconeixements literaris que ha rebut hi ha l'IMPAC Dublin Literary Award, el Ròmul Gallecs per Mañana en la batalla piensa en mí (1995) -per la qual també se li va atorgar el Premi Fastenrath i el Prix Femina Étranger-, el Premi Nelly Sachs (1997, Dortmund, Alemanya), el Premi Austríac de Literatura Europea (2011), el Premi Terenci Moix (2012) i el Library Lion de la Biblioteca Pública de Nova York, de manera que es va convertir en el primer escriptor espanyol titular d'aquest guardó.
Polèmiques de Javier Marías
Al llarg de la seva carrera també ha protagonitzat diverses polèmiques, com la seva lluita als tribunals amb el productor de cinema Elías Querejeta, que havia comprat els drets per a l'adaptació de Todas las almas. L'escriptor va denunciar incompliment de contracte després de veure el resultat de El último viaje de Robert Rylands, dirigida per Gracia Querejeta. Marías va aconseguir una indemnització de sis milions de pessetes. Una altra de les polèmiques va ser el rebuig al Premi Nacional de Narrativa i a tots els premis que tinguessin diners públics.