El compositor Carles Guinovart ha mort a Barcelona a 78 anys. Músic, pedagog i promotor musical, la seva producció d’obres a solo, de cambra i música simfònica va tenir un ampli ressò internacional. També va destacar en l’anàlisi i l’ensenyament de la música contemporània.

Guinovart, format a Barcelona i més tard a París, era catedràtic d'Harmonia i Contrapunt, professor de la Càtedra de Composició i Anàlisi Musical al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i va ser l’impulsor i director del Curs Internacional d'Interpretació Musical de Girona des de l’any 1984. Una de les seves ambicions va ser, precisament, servir a l’estudi de la música a través de la pedagogia i treballar per la projecció de la música contemporània, dels segles XX i XXI.

Com a pedagog, i des de la càtedra Composició i Orquestració que ocupava al Conservatori Superior Municipal de Barcelona va contribuir a la formació de diverses generacions de joves músics catalans que finalitzen aquí els seus estudis oficials.

Guinovart va treballar en la difusió del coneixement musical. L’any 1971 va començar a dirigir un seminari sobre la música del segle XX, va ser membre de l'Associació Catalana de Compositors, entitat de la qual ha estat vicepresident, i membre del consell editorial de la Revista Musical Catalana), també va escriure diversos d'articles i comentaris de concerts i va impartir cursos i conferències en centres musicals de gran prestigi.



Guinovart va ser l’impulsor i director (des de l'any 1984) del reconegut Curs Internacional de Música, que es duu a terme cada estiu a la ciutat de Girona, on aplega intèrprets i pedagogs per beneficiar l'estudiant qualificat. La plataforma li serví per impulsar la projecció de la música contemporània mitjançant d'un concurs de composició i un altre d'interpretació de música del segle XX (1988), amb un èmfasi especial en la música catalana de recent creació.