El cantant Camilo Sesto, de 72 anys, ha mort aquesta matinada. "Lamentem molt comunicar-vos que el nostre gran i estimat artista Camilo Sesto ens acaba de deixar. Descansi en pau", s'ha publicat en el seu compte de Twitter.

El músic i compositor Camilo Sesto, nom artístic de Camilo Blanes Cortés, era un mite a ambdues bandes de l'Atlàntic després d'una llarga i reeixida carrera en la qual va vendre milions de discos –va ser el primer cantant espanyol que va aconseguir el disc de platí– i va llegar cançons que recorden diverses generacions.

Va néixer a Alcoi (Alacant) el 16 de setembre de 1946 i va realitzar estudis de Belles Arts i va formar part del grup Los Dayson. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid i va participar en el popular concurs de Televisió Espanyola Salto a la Fama.

La cançó de l'estiu

El 1966 va entrar com a vocalista en el grup Los Botines, un grup que provava de competir amb Los Brincos de Juan Pardo i Junior. El 1971 va gravar el seu primer àlbum Algo de mí i un any després la cadena SER va triar aquest tema com la cançó de l'estiu. Dos anys després, va representar Espanya al Festival Internacional de l'OTI, amb "Algo de mí", de Juan Carlos Calderón, tema amb què va aconseguir una gran èxit de vendes a tot Llatinoamèrica.

El 1975 es va estrenar a Madrid la versió espanyola de l'òpera rock Jesucristo Superstar, en la qual va donar vida a Jesús al costat d'Ángela Carrasco, en el paper de Maria Magdalena i Teddy Bautista en el de Judes. Aquest espectacle, que va ser el primer gran musical representat a Espanya, va rebre grans elogis per part de la crítica. Aquest mateix anys va treure el tema "Melina", un altre dels seus grans èxits.

Camilo Sesto va ser el primer cantant espanyol que va aconseguir un disc de platí. Va ser el 1979 i per la venda de més de tretze milions de discos. El 1981 va cantar al Madison Square Garden, de Nova York, on va obtenir un gran èxit.

De la seva relació amb la mexicana Lourdes Ornelas en va néixer el seu fill, Camilo Michael, nascut el novembre de 1983, a Mèxic. Després d'algunes tensions entre ambdós, el 25 de setembre de 1984 li va ser reconeguda legalment la paternitat del seu fill.

Allunyat dels estudis d'enregistrament des d'aleshores, l'octubre de 1987, el cantant va aparèixer a la primera pàgina del setmanari El Caso, on s'especulava amb la possibilitat que patís la sida. Es va querellar contra la publicació que finalment el va haver d'indemnitzar amb dos milions de pessetes.

El 1987 el cantant va portar a Espanya, i sense consentiment de la mare, el seu fill Camilo, per la qual cosa va ser demandat per la mare. Camilo va reconèixer que l'abandonament de la seva professió es va deure a la dedicació plena que va prestar al seu fill en els seus primers anys. Una vegada resolts els problemes per la custòdia, el cantant va tornar a actuar el 22 de setembre de 1990 a Puerto Rico.

Va residir a Miami fins a 1997, any en què va tornar a Espanya i va treure un disc recopilatori, Camilo Superstar. El 2000 va acabar de gravar un dels seus projectes musicals de més envergadura, El fantasma de la Ópera i el 2001 va ser intervingut d'un trasplantament de fetge. Després d'un any de recuperació, va treure l'àlbum Alma, amb el famós "Mola mazo", tema amb què va arribar al públic jove.

Comparat sovint amb el rei del pop, Michael Jackson, per la seva obsessió per l'eterna joventut i pel seu èxit, un Camilo Sesto, més rejovenit que mai, va oferir l'1 i 2 d'octubre de 2010 al Palau de Congressos de Madrid, els seus dos últims concerts d'aquella llarga gira de comiat.

Retirat dels escenaris

A partir de llavors es va retirar dels escenaris, encara que va continuar component. El setembre de 2016 amb motiu del seu 70è aniversari, va publicar un nou recopilatori, Camilo 70, amb 60 cançons que recorren la seva extensa carrera i joies amagades del seu repertori, i fins i tot una cançó mai abans publicada.

L'estiu de 2018 va estar diversos dies ingressat a l'hospital per un còlic nefrític. Aquell mateix any, el 20 de novembre, va presentar el seu últim treball, Camilo sinfónico, gravat amb l'orquestra de Radio Televisión Española i amb col·laboracions d'artistes espanyoles com Marta Sánchez, Pastora Soler, Ruth Lorenzo o Mónica Naranjo.