L'actriu francesa i icona cultural dels anys seixanta Brigitte Bardot ha mort aquest diumenge a 91 anys, tal com ha anunciat la fundació que porta el seu nom. Ja va ser hospitalitzada a l'octubre per una "malaltia greu" i va passar almenys tres setmanes ingressada en un centre mèdic de la localitat de Toló, localitat al sud-est de França a prop de la seva residència de la Costa Blava. L'actriu de pel·lícules com I Déu va crear la dona (1956) o La veritat (1960) ja va ser tractada el 2023 per una insuficiència respiratòria i les seves aparicions públiques eren reduïes: aquest setembre, tanmateix, havia presentat un llibre autobiogràfic, 'Mon BBcédaire'.
Reconeguda amb la Legió d'Honor de la República Francesa el 1985 i altres premis com el David di Donatello, Bardot és una de les figures més destacades de la història del cinema popular francès. Va actuar en prop d'una cinquantena de pel·lícules fins a la seva retirada el 1973, després de dues dècades d'estrellat, i va publicar mitja dotzena d'àlbums musicals. Després d'allunyar-se del cel·luloide i els escenaris, l'actriu es va dedicar a l'activisme pels drets dels animals, encapçalant campanyes contra la caça de foques per fer servir les seves pells —de fet, poc després el president francès Valéry Giscard va arribar a prohibir la importació de pell de foca al país—. En els últims anys, també ha estat una figura controvertida per les seves opinions negacionistes sobre les vacunes de la covid o per les seves crítiques a la immigració islàmica a França.
Brigitte Anne-Marie Bardot va néixer a París el 1934 i es va criar en un ambient burgès, al districte número tres de la capital francesa. El seu pare, Louis Bardot, era empresari i propietari de la matriu d'Air Liquide, la principal multinacional francesa de producció i distribució de gas. Bardot va estar des de petita interessada en la dansa clàssica i les arts, i de fet va ser alumna del Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa francès, on va rebre una estricta educació. Amb només 18 anys, l'aspecte i la gràcia natural de Brigitte va cridar l'atenció del món del cinema i va començar la seva trajectòria com a actriu el 1952, amb la pel·lícula Le trou normand. Llavors, ja es va casar amb el qui va ser el seu primer marit, el director de cinema Roger Vadim.
El seu primer gran èxit va ser I Déu va crear la dona (1956). Dirigida per Vadim i protagonitzada per Jean-Louis Trintignant, la pel·lícula la va llançar com un mite eròtic a Europa i als Estats Units. El film va ser esbudellat per la crítica conservadora, però el triomf popular va ser rotund i Bardot esdevingué una icona del moment, essent estrella a l'edició del Festival de Cinema de Canes d'aquell any. Poc després va trencar amb Vagim i també va acabar una aventura amb Trintignant. Del seu següent marit, l'actor Jacques Charrier —precisament mort el setembre del 2025—, va sorgir el seu únic fill, Nicolas-Jacques, nascut el 1960. Es van divorciar ràpidament i el seu tercer matrimoni va ser amb el milionari alemany Gunter Sachs. Bardot va concatenar al llarg de les dècades dels seixanta i setanta nombroses parelles, entre elles l'actor Warren Beatty.
Godard, Robert Wise o Fellini
Pel que fa al cinema, Brigitte Bardot també va treballar amb Robert Wise a Helena de Troia (1956) i amb Jean-Luc Godard a Le Mépris (1963) i Masculí femení (1966). L'any 1960 també va protagonitzar La veritat, pel·lícula d'Henri-Georges Clouzot que va estar nominada a l'Oscar a Millor Pel·lícula Internacional. Havent atret l'atenció de Hollywood des d'aviat, a Amèrica va coprotagonitzar Un acte d'amour amb Kirk Douglas i Dear Brigitte amb James Stewart. El 1968 també va ser una de les protagonistes d'Històries extraordinàries, pel·lícula dirigia per Vadim, Louis Malle i Federico Fellini a partir dels escrits d'Edgar Allan Poe.
Com a cantant, Brigitte Bardot va estrenar-se a la pel·lícula Estrelles del Futur el 1955. Com tants altres artistes, homes i dones de l'època, a més del cinema va aprofitar la fama per fer música i vendre discos. Als anys seixanta va llançar mitja dotzena de discos, cantant en francès, anglès i espanyol: Brigitte Bardot (Philips, 1963), Brigitte (Philips, 1963), B.B. (Philips, 1964), Brigitte Bardot Show (Disc'AZ, 1968), o The Lost 70's Album (Mercury, 1970).
Animalista i lepenista
Tot i el seu activisme pels drets dels animals, l'actriu ha estat en les últimes dècades simpatitzant de l'extrema dreta francesa. El seu últim marit, Bernard d'Ormale, era assessor de Jean-Marie Le Pen, exlíder del Front Nacional i pare de l'actual dirigent, Marine Le Pen. De Le Pen filla, a qui va donar suport a les eleccions franceses de 2012 i 2017, Bardot va dir que era "la Joana d'Arc del segle XXI". Ja a la dècada dels 90, l'actriu havia generat controvèrsia en criticar la immigració i la "islamització" de França, per la qual cosa va arribar a ser multada fins a cinc vegades per "incitar a l'odi". Més recentment, el 2020 va criticar la política sanitària d'Emmanuel Macron i es va oposar a les vacunes de la COVID.
Aquest setembre, Bardot va tornar a fer acte de presència pública quan va presentar un llibre, 'Mon BBcédaire', que la seva editorial Fayard presenta com "una immersió en la personalitat d'una dona que va marcar la seva època per la seva independència, el seu compromís i la seva audàcia". Una obra que reivindica "la llibertat de ser una mateixa, fins i tot quan això molesta".