El filòsof i historiador de l'art Arnau Puig ha mort avui a 94 anys a causa d'una llarga malaltia segons ha fet saber l'Editorial Comanegra. Puig, darrer supervivent del grup Dau al Set, l'influent cercle avantguardista format per Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats i el mateix Puig l'any 1948 i que va sacsejar la cultura catalana de postguerra.

L'atracció pel surrealisme i l'autoexclusió de l'ambient cultural franquista

Nascut a Barcelona l'any 1926, la seva formació va ser autodidacta a causa de l'esclat de la Guerra Civil. Aviat va fer amistat amb dos joves artistes i crítics, com el pintor Joan Ponç i el poeta Joan Brossa –a qui Pons va dedicar el seu darrer llibre, Brossa, escamotejador i burleta. Records d'una amistat estel·lar, publicat en motiu de l'Any Brossa–. De les converses entre els tres en va sorgir un autoanomenat grup d'investigació que editaria la revista Argol, que seria l'antecedent de Dau al Set. Com explicava el mateix Puig, la presa de consciència del grup va sorgir de la lectura de l'històric número especial de la revista D'Ací i d'Allà dedicat a les Avantguardes, de l'any 1934, que els va fer connectar amb l'esperit de modernitat estètica i amb l'avantguarda dels anys de la República. Mentre treballava d'escrivent a Danone, Puig continuava formant-se i interessant-se per corrents com el dadaisme o el surrealisme i per les publicacions filosòfiques i literàries d'abans de la guerra.

De la trobada del grup Puig-Brossa-Pons amb Antoni Tàpies i Modest Cuixart en sorgiria Dau al Set, inspirat en artistes de la primera avantguarda, com Joan Miró, Paul Klee i Max Ernst. Dau al Set propugnava un esperit radical i s'autoexcloïa de l'ambient cultural el franquisme. Segons Arnau Puig, el grup havia estat "un far" enmig del "desert cultural" del franquisme, format per "surrealistes lliures".

Entre l'art i el pensament

En paral·lel, entusiasmat per la figura i la filosofia de José Ortega y Gasset, Arnau Puig va traslladar-se a Madrid per assistir a un curs amb l'eminent filòsof, i a la capital espanyola hi va conèixer personalitats com el pensador Julián Marías, l'escultor Ángel Ferrant o l'escriptor Eugeni d'Ors. Aquest primer vincle acadèmic tindria continuïtat en la seva llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i en la seva especialització, a partir dels anys cinquanta, en la sociologia de l'art i la cultura a la Sorbona de París, on va rebre la influència de l'existencialisme. A la mateixa època, una beca del govern francès li va permetre viatjar per Europa i Amèrica.

Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, la UB i la UAB, l'any 1968 va ser nomenat catedràtic d'Estètica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, a més de dirigir l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques de Roma i presidir el Cercle Mallol de l'Institut Francès de Barcelona. Autor de nombroses obres com Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), Sociología de las formas (1979), Píndar a l'estadi (1996), De una filosofía de la itinerancia (2011) i La filosofia de la immediatesa (2015), havia col·laborat en publicacions com Artes Plásticas, que també va coordinar, Siglo XX, Gaceta del Arte, La Vanguardia, El País, Nova Forma, L'Espill o Serra d'Or.

Guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1992), el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2003), la Medalla de l'Ajuntament de Barcelona al Mèrit Cultural (2004) i el Premi Nacional de Cultura (2012), l'any 2017 havia rebut el nomenament com a Cavaller de l'Orde de la Legió d'Honor per part del govern francès. L'any passat havia mort la seva esposa, la coreògrafa Consol Villaubí, amb qui havia compartit una vida dedicada a l'art i a la cultura.