S'ha mort Alice Munro, premi Nobel de Literatura, a 92 anys. Així ho ha comunicat la família a mitjans de comunicació canadencs com The Globe and Mail, que ha afegit que l'escriptora va traspassar dilluns vespre en una residència de gent gran a la província canadenca d'Ontario. Munro patia demència des de fa almenys una dècada. L'autora va destacar sobretot pels seus relats curts i és considerada una de les escriptores més importants en llengua anglesa, motiu pel qual va ser guardonada amb el Nobel l'any 2013 i el Premi Internacional Man Booker el 2009.
Nascuda el juliol del 1931 a Ontario, filla d'una professora i d'un pagès, va començar a estudiar periodisme i filologia anglesa a la Universitat de Western Ontario —que abandonà el 1951—. Va començar a escriure de ben jove, publicant en diverses revistes. El seu primer llibre de contes fou editat el 1968, Dansa de les ombres felices (Dance of the Happy Shades), que va tenir una bona recepció al Canadà. El 1971 va publicar una exitosa col·lecció d'històries, Les vides de les dones (Lives of Girls and Women), abans d'altres obres com Qui et creus que ets? (Who do you think you are?, 1978), Les llunes de Júpiter (The Moons of Jupiter, 1982), Escapada (Runaway, 2004), La vista desde Castle Rock (The View from Castle Rock, 2006), Massa felicitat (Too Much Happiness, 2009) i Estimada vida (Dear Life, 2012).
Canadian writer Alice Munro, whose short stories have been beloved for the past six decades, has died at 92. '
— The Globe and Mail (@globeandmail) May 14, 2024
Her earthy humour and ability to extend sympathy to every character made her a household name, and made her birthplace of Wingham, Ontario, a place of literary… pic.twitter.com/QatvLBMKDE
Fou aclamada per la seva manera fina de relatar, caracteritzada per la claredat i el realisme psicosocial, fins al punt que alguns crítics la consideren l'Anton Txékhov canadenca. Les seves històries sovint es desenvolupen en petites localitats, on la lluita per una vida socialment acceptable provoca relacions tenses i conflictes morals. De la mateixa manera, sovint conten representacions de la vida quotidiana, afrontant esdeveniments decisius.
Munro va guanyar el Nobel el 2013 com a "mestra del conte contemporani" i es convertí en la primera canadenca a rebre aquest premi. El professor David Staines, exeditor general de la Nova Biblioteca Canadenca, la va conèixer durant més de quaranta anys. "Ella era una de les grans escriptores de contes del món actual i, en la seva vida, va evidenciar la bellesa de la paraula", ha recordat, afirmant que, igual que Txékhov, "sobreviurà els seus temps".