El pintor i escultor basc Agustín Ibarrola, creador del Bosc d'Oma, ha mort aquesta passada matinada a l'hospital de Galdakao (Bizkaia). Nascut a la localitat biscaïna de Basauri, va ser un important activista antifranquista i del moviment obrer i un dels artistes bascos més importants d'Euskadi. Precisament, la seva obra emblemàtica va ser recentment ressituada i reinaugurada a Kortezubi, després de patir nombrosos atacs per part de l'entorn de l'esquerra abertzale en els anys de "socialització del conflicte" d'ETA. Altres obres seves, ubicades en espais públics, també van ser atacades. Feia anys que l'autor estava retirat de l'escena pública.
Ibarrola va néixer "en el si d'una família obrera" i "molt aviat va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Bilbao", segons explica la biografia de la seva pàgina web. "Ja el 1948 va celebrar la seva primera exposició individual. Arran d'aquesta mostra a la capital biscaïna, es trasllada a Madrid i ingressa al taller de Daniel Vázquez Díaz. Des de molt jove s'interessa per unir la tradició pictòrica basca amb els corrents d'avantguarda de l'Art Contemporani", s'indica al web. El 1950 va ser "convidat a participar en els treballs de la basílica d'Arantzazu (Gipuzkoa)" encara que "li van encarregar realitzar un mural per al pòrtic que mai no va arribar a materialitzar". A París, a partir de 1956, va exercir diverses feines i va conèixer els que, al seu costat, formarien l'Equip 57". Va tornar a Bilbao el 1961, en plena dictadura, i "va entrar a formar part del grup de gravadors d'Estampa Popular, a la secció basca."
Al bosc d'Oma se sumen altres creacions com Piedras y ábroles de 1999 a Allariz (Ourense), Los Cubos de la Memoria (2001-2006) al port de Llanes (Astúries), les travesses del Ruhr (Bottrop, Alemanya) de 2002, les Pedres pintades a Garoza (2005-2009, Muñogalindo, Àvila) o les "nombroses escultures donades en homenatge a les víctimes del terrorisme d'ETA". I és que l'artista estava compromès amb la política. Va ser membre del Partit Comunista d'Espanya, detingut i empresonat durant els anys 60, i a la presó es va forjar part del seu vessant artístic. Un any després del seu empresonament, Appel for Amnisty va organitzar una exposició a Londres, París, Bèlgica, Alemanya i Itàlia amb aquestes obres fetes a la presó. Havia rebut diversos atemptats per part de l'extrema dreta, i va comptar amb escorta durant 12 anys fins a la desaparició d'ETA.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!