El dibuixant i guionista de còmic Miguel Gallardo (Lleida, 1955) ha mort aquest dilluns als 66 anys d'edat després d'una dura batalla contra un càncer al cap detectat fa dos anys. Es tracta d'una figura històrica del món del còmic, amb creacions tan destacades com Makoki (conjuntament amb Juanito Mediavilla), que va veure a la llum l'any 1977, o 'Maria i jo'. Precisament, amb la sèrie Makoki va marcar una època en el terreny del còmic underground en la dècada dels anys 80. De la seva dilatada trajectòria, també destaca una prolífica carrera com a il·lustrador a diaris com La Vanguardia o altres publicacions de tirada internacional, com ara el Herald Tribune o The New Yorker.

Des de ben jove, el món del dibuix l'apassionava. Aviat, va anar a viure a Barcelona per poder estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis. Les seves primeres publicacions van aparèixer a la revista Star l'any 1974, fins que va impulsar juntament amb Mediavilla la revista El Víbora. La seva transcendència és encara més notòria amb la publicació d'obres més personals, com ara 'Maria i jo' (2007), que aborda l'autisme a partir de la seva filla Maria. De fet, amb aquesta última obra, va assolir un èxit incontestable: va arrasar en vendes, es va traduir en 10 llengües i va arribar al cinema en format documental. Aquesta peça audiovisual, a més, va rebre una nominació per als premis Goya i una altra per als premis Gaudí.

Multitud de premis

També destaca 'Un llarg silenci' (2011), que reflecteix les memòries del seu pare, que fou un soldat republicà durant la Guerra Civil. Bona part dels guardons que va aconseguir van arribar a partir del segle XXI. Els exemples més destacats són el Premi Nacional de Còmic l'any 2008, el Premi Gràffica per la seva trajectòria (2013) -el jurat va defensar el premi "per ser un il·lustrador amb un gran nivell, però Gallardo no només dibuixa, explica històries i ho fa com només ell ho pot fer"-, el del Saló del Còmic de 2014 en reconeixement a la seva carrera o un premi de la Society of Newspaper Design.

Més endavant, el 2019, va encarregar-se d'il·lustrar monòlegs de Pepe Rubianes al llibre 'Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene'. Ja fou al 2020 quan va publicar el títol 'Algo extraño me pasó camino de casa', on explica gràficament totes les vivències per les que va passar quan li van detectar el tumor cerebral i li van extirpar poc abans de l'inici de la pandèmia de la covid-19. Fa poques setmanes, Gallardo va rebre el premi Trajectòria 2022 d'Animac, de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. Paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona havia proposat atorgar-li la Medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Cultural. Deia el consistori que ho feia per la seva "contribució a la memòria gràfica d'un moment crucial en la història de Barcelona i de tot el país, per anar més enllà i saber transmetre la realitat de manera més senzilla". Part del seu llegat està al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, ja que el dibuixant va voler que la seva obra arribés i transcendís més enllà de les publicacions com els llibres o les revistes. D'altra banda, hi ha una novel·la pendent de publicar-se, 'El gran libro de los perros', focalitzat en la seva gossa Cala. És una obra a quatre mans feta amb la seva dona, Karin Croo.