Moisés Naím (Trípoli, 1952) és el liberal més aplaudit pels progres. No és mèrit petit, considerant que al seu últim llibre ("Repensar el mundo", 2016) els hi dedica un capítol titulat "Necrofilia Ideológica" on, entre altres, els pinta la cara per la seva afició a promoure idees zombis que fracassen un cop i un altre. A més, la seva tesi central, desenvolupada al seu anterior (El Fin del Poder, 2013), que el poder avui és més fàcil d'obtenir, més difícil de gestionar i més fàcil de perdre, tocava haver-la encunyat a algun orgànic o perifèric del món indignat. Irònicament, però, ho ha fet un intel·lectual de l'1%. Un resum en cinc punts del que ha dit l'analista veneçolà aquest divendres a La Pedrera de Barcelona:

1. El poder no és el que era

Naím ha recordat que la setmana passada es va reunir l'OPEP, l'organització de països productors i exportadors de petroli, reforçada amb Rússia, que no n'és membre. Fins no fa gaire, aquest aplec feia tremolar el món sencer. El d'aquest diumenge, però, "només ha provocat algun badall", ha dit sorneguer Naím, que coneix bé la cosa perquè ha estat ministre de Veneçuela, país principal del lobby petrolier.

L'analista ha mirat també cap al Brasil per a assenyalar el procés de destitució de la presidenta Dilma Roussef. Fa tres o quatre anys era impensable que una presidenta del Partit dels Treballadors es veiés en un tràngol com aquest, perquè "el PT fa deu anys que és al poder i és la millor maquinària política d'Amèrica Llatina".

2. Els nous competidors

En fi: en l'economia, en la política, en la societat actuals, hi ha molts més actors joves amb capacitat tecnològica, empenta i coneixements per a barrar el pas a les elits i poders tradicionals, per a vetar la seva acció, el seu patronatge, el seu control.

Així passa en tots els ordres. Podemos s'està menjant el PSOE; Netflix treu el pa del cistell a HBO; AirBNB ja ofereix més habitacions que qualsevol altra gran cadena hotelera; Donald Trump arrasa les elits del Partit Republicà, que el rebutgen, i Benet XVI dimiteix per a deixar pas a Francesc, un papa improbable d'un país improbable si hem de fer cas a la història dels conclaves.

3. La crisi de la representació

Per paga, els partits polítics, que haurien de gestionar aquesta transició des de les institucions públiques, estan immersos en una crisi de confiança colossal. "Vivim en un món que desconfia", diu Naím. Els partits polítics "són tòxics". Abans, els idealistes, els rebels, tenien el seu lloc natural als partits i hi anaven. Ara "ens sembla que els partits no són pels idealistes sinó pels arribistes, pels oportunistes. Que estan grassos i són ineficients, elitistes, corruptes".

Naím ha deixat entreveure que ell desconfia de l'alternativa activista o de l'estil ONG que proposa la Nova Política. "No hi ha democràcia sense partits", ha dit, partits capaços de tenir opinió documentada sobre tot i de transformar-la des del govern en polítiques públiques per a la generalitat dels ciutadans. La política no es "basa en moviments i en sentiments" ni pot manegar-se com una ONG, que té una sola causa i un sol públic pels quals lluitar.

4. Els mitjans descol·locats

Un factor clau de tot aquest procés són els mitjans de comunicació, que pateixen una severa crisi de model i de negoci.

Naím, però, té la impressió que els problemes no són tant industrials com de personalitat i d'exercici professional. Primer que res, per la clandestinitat de la propietat real dels mitjans. També perquè els governs i les elits amenaçades per la liquació del poder ja han après a posar els nous mèdia i les xarxes socials al seu servei o a controlar-los com a eines de propaganda, dominació o repressió.

Sobretot, però, han après a aprofitar en favor seu l'escepticisme i les rutines típiques dels periodistes. Naím anomena "debats indecents" als que es generen artificialment explotant l'automatisme periodístic que la informació ha de representar tots els punts de vista.

El que fan els manipuladors, explica Naím, és fabricar punts de vista alternatius via mitjans aparentment independents. D'aquesta manera, desvien els periodistes de la seva tasca de cercar i comprovar els fets i els obliguen a equilibrar interpretacions diferents per generar falsos debats ("ell diu, l'altre diu") on la notícia és la interpretació i no els fets.

Així passa amb el canvi climàtic, com abans amb el tabac: la indústria finançava recerca que contradigués la ciència recta. O els mèdia oficials russos, que van fer córrer la versió que l'OTAN havia tombat el vol MH17 sobre Ucraïna. Era òbviament falsa, pero els mèdia, seguint la seva rutina, la van equiparar a la real: el va tombar la guerrilla prorussa.

5. Respectar la política

Naím ha raonat la necessitat que la política recuperi el respecte. Per començar, entre els mateixos polítics, que no respecten el seu sector. En una conversa amb el president de McDonald's, aquest va dir a Naím que ell mai faria publicitat negativa del seu gran adversari, Burger King, perquè això aniria també contra la seva pròpia categoria: restaurants de menjar ràpid.

Els polítics haurien de fer el mateix: si entre ells no respecten la seva feina, que no esperin que els ciutadans els retornin la confiança, segons Naím.

L'analista veneçolà ha formulat també un pronòstic ("encara que em puc equivocar del tot"): Trump serà el candidat republicà però no guanyarà les eleccions. Amén.