El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) agonitza. Més d’un centenar d’historiadors, investigadors, periodistes i intel·lectuals han signat un manifest que expressa la preocupació pel futur incert d’aquest organisme fundat el 1984 i que ha funcionat com un referent en la dinamització de la recerca historiogràfica catalana. Els promotors i signants del text denuncien la precarització del centre i alerten: “Mantenir a l’UCI cultural el CHCC, amb una dotació ínfima quant a personal i recursos econòmics, suposa a la pràctica l’extinció d’un instrument més necessari que mai”.

El manifest, titulat “Per un centre d’història contemporània de Catalunya amb projecte i futur renovats, al servei del país”, l’han promogut l’exdirector del CHCC, Josep M. Roig i Rosich, Enric Pujol i Casademont, Lluís Ferran Toledano i González, Josep M. Solé i Sabaté, Lluís Duran i Solà, Josep Cruanyes i Tor, Jordi Oliva i Llorens i Jordi Manent i Tomàs. Entre els signants hi ha els noms del president Quim Torra i l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, els exconsellers Josep Huguet i Joaquim Forn, Antoni Simon i Tarrés, Albert Balcells, Anna Sallés, Ferran Mascarell, Antoni Segura, Carles Duarte, Eudald Carbonell, Antoni Batista, Josep Maria Roig Rosich, Vinyet Panyella, Vicenç Villatoro, Carles Viñas,  Alberto Velasco, Salvador Cardús, Antoni Gelonch, Francesc Canosa, Enric Calpena o Pere Baltà. Podeu consultar la llista sencera aquí:

 

El primer director del centre, inaugurat a l’etapa del president Jordi Pujol, va ser l’advocat, polític i historiador Josep Benet. En aquells moments es va impulsar la recerca historiogràfica i el suport al professorat, així com l’edició d’obres d’història. El CHCC va continuar creixent a l’etapa de la direcció de l'escriptor, advocat i filòleg Albert Manent. En canvi, els signants del manifest consideren que ara, “molts projectes d’investigació i de publicacions es queden sense poder-se desenvolupar”.

Els promotors del manifest situen el moment de precarització del centre amb la transferència del projecte "Cost humà de la Guerra Civil (1936-1953)" del CHCC, que el va impulsar, al Memorial Democràtic. El projecte ha permès crear una base de dades d'accés lliure sobre els morts a Catalunya durant la guerra. A la precarització dels darrers anys, que ha obligat el CHCC a funcionar sota mínims, s'hi han afegit el pas al Departament de Cultura de la Generalitat -fins fa poc temps  depenia de Presidència-, la pèrdua d'una plaça de tècnic, i la manca de projecte, prou recursos econòmics per a una actuació de recerca i publicació dignes, i d'una direcció, asseguren.

Polítiques de memòria

El manifest recorda que la Generalitat ha reforçat les polítiques de memòria històrica “fruit d’una necessitat d’estricta justícia democràtica”. Però assenyalen que “sense història, sense recerca històrica contrastada, no hi pot haver memòria democràtica de qualitat”. Per això, demanen a les institucions i responsables polítics dotar el centre d’una entitat i personalitat pròpia; endegar un projecte “ambiciós” per impulsar el coneixement històric entre l’Antic Règim i l’època contemporània; una direcció nomenada i independent i situar el CHHC al mateix nivell que la Direcció General de Memòria Democràtica. També reclamen un pressupost digne per impulsar edicions en llengua catalana i personal suficient per servir tots els sectors que fan història contemporània per a Catalunya.