La Diputació de Barcelona disposa d'un gran arxiu fotogràfic, composat per diferents fons. Des de fa un temps l'ha començat a presentar al públic a través de les xarxes, penjant-hi cada divendres una imatge emblemàtica, normalment amb relació amb l'actualitat, amb l'etiqueta #MiremElPassat. Ara ha decidit exposar una mostra de 34 d'aquestes fotografies a la seu central de la institució, a Can Serra, a la Rambla Catalunya 126. Aquesta exposició, Mirem el passat, estarà oberta de dilluns a diumenge (el diumenge tan sols de 10 a 15h). I els que no puguin arribar-se a l'edifici de Can Serra, tenen l'opció de veure les mateixes imatges a través de l'exposició virtual penjada a internet. Els visitants, reals o virtuals, podran penjar a la xarxa les seves aportacions sobre les fotografies, perquè Mirem el passat té la vocació de fomentar la participació.
Els fotògrafs
Les fotografies exposades corresponen a principis de segle XX, al període anterior a la guerra civil. Bona part de les imatges són obra del reporter gràfic Frederic Juandó Alegret (Vilanova i la Geltrú, 1882 - Barcelona, 1961). Juandó es va especialitzar en fotografia esportiva, però es va dedicar a molts esports diferents: del ciclisme al rem, passant, òbviament, pel futbol. però també es va aficionar a retratar escenes de vida social, i va ser un dels creadors de la Secció de Fotografia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI). També hi ha un parell de fotografies d'Emili Juncadella (1885-1936), un individu digne d'una novel·la. Membre d'una família de l'alta burgesia catalana, vinculada al sector textil, Juncadella va ser molt aficionat a la fotografia, però també al muntanyisme i als viatges (va recórrer diversos territoris d'Àfrica i Àsia). Fins i tot es va comprar un castell medieval, el de Montesquiu, i el va convertir en una mansió de luxe. A Mirem el passat ens presenten algunes de les seves fotografies més exòtiques. L'exposició es completa amb algunes fotografies d'Antoni Gallardo (1889-1942), un enginyer industrial, molt preocupat pel patrimoni arqueològic i per la fotografia, aficions que va desenvolupar a través del Centre Excursionista de Catalunya.
Els esports
Les fotografies exposades s'agrupen en dos grans àmbits: esport i societat. Les fotografies d'esports de Frederic Juandó tenen un gran valor. Fins i tot el Futbol Club Barcelona es va interessar per algunes fotografies del seu equip que ells no coneixien. Són fotografies d'esports molt variades: documenten des del tenis femení fins al ciclisme, passant per la natació i, òbviament, el futbol. I és autènticament excepcional la fotografia de l'automòbil de competició David.
La societat
Les fotografies presentades a Mirem el passat reflecteixen, bàsicament, la ciutat de Barcelona. Una capital burgesa, però amb tocs sorprenents. No és habitual trobar fotografies d'ovelles recorrent el passeig de Gràcia, ni de gallines vives a la Rambla de Catalunya. Les festes populars de la ciutat ocupen un important espai d'aquesta exposició, on no hi falten referències a les grans novetats de l'època, com el funicular del Tibidabo. Però el més fascinant d'aquestes fotos, potser, és el retrat que fan, sobretot, de la ciutat burgesa, com l'esplèndid retrat de "Les senyoretes Rius", passejant pel carrer estretament escoltades per unes malcarades carrabines.
Els arxius fotogràfics de la Diputació
La Diputació de Barcelona vol aprofitar aquesta ocasió per donar a conèixer el seu arxiu fotogràfic, que no ha estat usat pels especialistes al màxim de les seves capacitats. Les fotografies de l'arxiu de la Diputació procedeixen tant de l'Arxiu central de la institució, com del Museu d'Arts Escèniques, el Museu Marítim i del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Una part important d'aquestes fotografies fan referència al patrimoni arquitectònic de la demarcació, però la institució ha comprat o ha rebut importants fons fotogràfics d'altres tipus, com el de Frederic Alegret.
Una ciutat com mai l'has vist
Mirem el passat no és una exposició per passar-s'hi hores. Es tracta d'un conjunt de tan sols 34 fotografies, molt assequible amb una estoneta. Però a desgrat de les seves petites dimensions, té un encant ben particular. Les fotografies són d'una qualitat extraordinària, i s'han reproduït amb moltíssima qualitat. A més a més, ofereixen una visió originalíssima de Barcelona, tremendament humana, però alhora molt allunyada de visions estereotipades. A les imatges no els manca ni un punt d'humor ni un toc de poesia. La Diputació té previst que aquesta exposició circuli per alguns dels edificis que posseeix la institució, com la Maternitat o l'Escola Industrial. De ben segur que els visitants d'aquests espais i de Can Serra disfrutaran amb aquestes magnífiques fotografies. I els que tinguin mandra d'apropar-s'hi, poden dedicar-li una estoneta a l'exposició virtual, ni que sigui des del sofà.