Els templers van tenir una forta presència a la Corona d'Aragó. Les seves principals fortaleses eren les de Montsó (a Osca), Gardeny (a la ciutat de Lleida), Miravet, Tortosa i Peníscola. La ruta que us suggerim avui, pensada per fer-la en cotxe particular en un sol dia, va de Miravet a Tortosa. Són uns 40 quilòmetres per una carretera sense cap dificultat. Si disposem d'un cap de setmana, us recomanem continuar la ruta fins a Peníscola i veure el castell-palau del Papa Luna. 

Els templers

L'Orde del Temple es va crear al segle XII per protegir els pelegrins cristians que anaven a Terra Santa. Estava integrada per cavallers i pels seus assistents, que feien alguns vots religiosos, sense ordenar-se. Els seus membres es distingien per la seva capa blanca amb creus vermelles. Els templers van tenir un paper destacat a les croades, però també van ser usats a la Mediterrània, a les zones on hi havia conflictes entre regnes cristians i musulmans. Ramon Berenguer IV va fer-los moltes concessions i van arribar a ser molt influents a la Corona d'Aragó. Els templers van arribar a tenir un gran poder econòmic i polític, i per això eren molt odiats. El rei de França, que estava molt endeutat amb ells, va pressionar el Papa i va aconseguir que es dissolgués l'orde, que els seus dirigents fossin torturats i eliminats i que els seus béns fossin confiscats. Els templers eren molt odiats a l'edat mitjana i per això hi havia molts rumors en contra d'ells. Algunes de les mitologies sobre els templers han sobreviscut fins ara, inflades per la moda de les novel·les pseudoesotèriques: es diu que els templers buscaven la pedra filosofal, que posseïen el Sant Greal i l'Arca de l'Aliança, que amagaven immensos tresors... La majoria d'aquestes històries són molt bones, literàriament, però completament fictícies. Mai no s'ha demostrat cap de les teories conspiratives sobre aquesta congregació.

Miravet i el seu castell. Fotografia: Àngela Llop. Flickr.

Miravet

Comencem la nostra ruta a Miravet, a 8 km de Mora d'Ebre. El castell de Miravet és una construcció impressionant, situada sobre un turó. Des d'aquí es controla el riu i una àmplia superfície de terreny. Miravet està rodejat d'una alta muralla que fa una gran impressió. Està en prou bon estat i manté en peu alguns espais medievals, com la torre de l'homenatge, el pati d'armes, les cavallerisses i el refetor (el menjador comunitari). El castell es pot visitar per un mòdic preu. Miravet havia estat una fortalesa andalusina. Quan els catalans la van conquerir, Ramon Berenguer IV la va cedir als templers, amb la finalitat que se n'encarreguessin de controlar la frontera i asseguressin que els fluxes fluvials no patissin interrumpcions. Els templers de Miravet es van resistir a la dissolució de l'orde decretada pel Papa i el castell només va poder ser pres després d'un llarg setge. Més tard, Miravet  va ser un baluard de la resistència catalana durant la guerra dels Segadors, el 1643. Va tenir un paper important en la Guerra del Francès (1808-1814) i va ser una fortalesa del general Cabrera durant les guerres carlines (1875). A la batalla de l'Ebre, el castell de Miravet va funcionar com a base d'aprovisionament dels republicans, i per això va ser l'objectiu de molts bombardejos (fins i tot en dates recents s'hi han trobat obusos). Si som a Miravet, val la pena no limitar-se a visitar el castell, i dedicar una estona a passejar pel poble: es tracta d'una localitat medieval, que encara té nombroses restes (algunes musulmanes). 

El camí de sirga

Durant molt de temps l'Ebre va ser una gran via de comunicació. L'arròs del delta, el carbó, la fusta i el blat anava de la costa a l'interior i viceversa mitjançant barques, per via fluvial. Per baixar el riu, els llaguts es deixaven portar pel corrent o s'ajudaven per la vela llatina. Però per remuntar el riu, si el vent no els era favorable, eren estirats per matxos o per persones (els sirgadors). El tren va enterrar el camí de sirga, però les històries d'aquesta època han perviscut, genialment descrites per Jesús Moncada, l'escriptor de Mequinensa. Aquells que estiguin en forma poden fer el tram Miravet-Benifallet a través de l'antic camí de sirga, convertit ara en el GR-99. Són 11 km que permeten passar ben bé al costat del riu, per uns paratges espectaculars. Els qui tinguin prou ànims, poden aprofitar aquesta ruta per visitar les coves de Benifallet: un conjunt de coves adaptades per a visites on es poden contemplar unes bellíssimes estalactites i estalagmites.

La Catedral del Vi de Pinell de Brai. Fotografia de Tomàs Badia Navarro.

La Catedral del Vi

Sortint de Miravet, agafarem la carretera T-324 per anar cap a Pinell de Brai, a 12 km, on visitarem l'espectacular celler cooperatiu, que sovint s'anomena la Catedral del Vi de Catalunya. Es tracta d'un edifici monumental, construït el 1922 per un deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. És una obra clarament modernista, tot i que va ser construït de forma tardana, quan imperava el noucentisme. A la façana frontal hi ha un gran fris de ceràmica vidrada, obra de Xavier Nogués i Casas. Però el més destacable és l'interior, format per quatre grans naus destinades a l'elaboració i emmagatzenament de vi i d'oli, cobertes amb grans arcs parabòlics, que són els que donen el aspecte eclesiàstic al recinte. Tot i la seva bellesa estètica, l'edifici era molt funcional i estava perfectament adaptat a les necessitats de la producció enològica i oleícola. Una de les sales funciona actualment com a restaurant, gestionat per la bodega Pagos de Hibera, que fa vins aprofitant les vinyes velles de Gandesa, Corbera d'Ebre i Pinell de Brai.

Parador de Tortosa. Fotografia: Paradores de España.

Tortosa i el seu castell

De Pinell del Brai anem fins a Tortosa per la carretera C-12. Són trenta quilòmetres que podem cobrir en mitja hora. La ciutat de Tortosa està dominada pel castell de la Suda, una antiga fortalesa àrab; de fet, el seu nom ve del gegantí pou, molt fons, que van excavar els àrabs i que era el que garantia que la fortalesa es mantingués invulnerable (un pou que encara es pot veure al centre del pati d'armes). La Suda va ser conquerida per Ramon Berenguer IV, qui la va passar als templers. Va ser una de les residències favorites de Jaume I el Conqueridor, i des d'aquí va planificar molts atacs sobre terres musulmanes. El 1294 la Suda va esdevenir palau reial i va patir grans canvis. El castell templari s'ha reformat molt, però manté algunes estructures medievals: alguns finestrals gòtics, la torre mestra, la torre de Túbal... Els arqueòlegs que han excavat el castell hi han trobat nombroses restes de l'ocupació islàmica.Actualment és un magnífic parador de turisme, que està situat en un edifici històric de gran valor. La visita a la Suda és, sens dubte, la major atracció de la visita a Tortosa. Però també val la pena passar pels Reials Col·legis, un dels millors edificis d'arquitectura civil renaixentista de Catalunya. I si som a Tortosa, val la pena passar pel Museu de Tortosa, situat a un edifici modernista que havia estat escorxador, i també per la catedral gòtica. Si volem aturar-nos a menjar a Tortosa, podem passar pel Marmitia, al Parador. En un marc magnífic podrem menjar plats clàssics de la cuina espanyola, però també algunes especialitats locals com l'anguila. Si volem un local més modest, podem aturar-nos a El llaüt, on podrem tastar alguns dels plats estrella de la zona: l'arròs amb galeres, les navalles del Delta o arròs negre amb calamarcets i carxofes.

El castell de Peníscola de matinada. Fotografia: Fagairolles 34.

Continuació a Peníscola

Si programem un viatge de dos dies, podem perllongar la ruta dels templers continuant de Tortosa fins a Peníscola. Són 70 quilòmetres que es poden cobrir en poc més d'una hora, passant per l'AP-7 o en uns minuts més, passant per Ulldecona i d'allà a Vinaròs. El castell de Peníscola és una obra romànica, construïda pels templers entre 1294 i 1307 sobre l'antiga alcassaba àrab, situada en un penyal sobre el mar que domina la ciutat. En realitat, els templers gairebé no van ser-hi, perquè l'orde va ser dissolt abans de l'acabament de les obres. Després de la seva sortida se'n va fer càrrec d'orde de Montesa. La fortalesa de Peníscola es va fer molt famosa perquè s'hi va atrinxerar Pedro Martínez de Luna, l'antipapa Benet XIII, el 1411, tot negant-se a renunciar al títol de Papa. Per això el castell combina les fortificacions dels templers amb les dependències pontifícies, construïdes per ordre de Benet XIII: el saló del tron, la sala del comanador, la biblioteca... La fortalesa està rodejada per unes defenses del segle XVI. És un castell que s'ha conservat en molt bon estat, sens dubte l'obra dels templers millor conservada dels territoris de parla catalana.

El castell de Peníscola des del mar. Fotografia: Millars.