Nueva Isabela (actualment Santo Domingo, illa de la Hispaniola), 5 d’agost de 1498. Fa 525 anys. Bartomeu Colom ordenava la construcció de la que seria la primera ciutat civil europea al Nou Continent. Amb anterioritat, l’administració colombina havia fundat els assentaments de Fort Nativitat (1492), La Isabela (1493), Fort Sant Tomàs (1493) i La Vega (1493). Però cap d’aquests establiments havia estat creat per a assumir les funcions de ciutat civil. Nueva Isabela es va planejar per a acollir els edificis de l’administració colombina i les residències urbanes de les oligarquies colonials. Un plànol en retícula (carrers paral·lels i perpendiculars) amb un espai central (una gran plaça que reuniria tot el poder: el polític, el militar i el religiós). I el català Miquel de Ballester seria nomenat alcalde. El primer de la història d’Amèrica.
D’on venia Miquel de Ballester?
El nostre protagonista va néixer a Tarragona l’any 1459. Era fill de Joan de Ballester, membre d’una nissaga d’alts funcionaris de les cancelleries reials d’Alfons el Magnànim i de Joan II, originaris de Manacor (Mallorca), i de Francina de Taranau, membre d’una poderosa família de comerciants d’origen jueu de Barcelona i de Tarragona. Els Taranau s’havien batejat durant el degoteig constant de conversions, entre els terribles pogroms de 1391 i el Decret d’expulsió de l’Alhambra de 1492. Aquesta particularitat és molt reveladora, perquè va ser una pauta conductual molt habitual entre les elits de la comunitat jueva catalanovalenciana. Per tant, per a resumir-ho, podríem dir que el bressol de Ballester era el resultat de la unió de dues nissagues: una políticament molt poderosa i l’altra econòmicament molt potent.
Què era Miquel de Ballester?
Això explicaria el destí de Ballester. El jove Miquel es va iniciar en el món dels negocis de la mà dels Taranau i es va convertir en un potent armador que, des del port de Tarragona, solcava les rutes marítimes que unien Catalunya, València i Nàpols amb la Baixa Andalusia castellana i amb les Canàries. Aquesta activitat i la seva filiació Ballester l’aproparien a poderosos personatges de l’època, com el cardenal Roderic de Borja, bisbe de Mallorca (1471), primer arquebisbe de València (1492) i pontífex de Roma (1492). Una part important de la riquesa dels Borja, que havia propulsat Alfons i Roderic al setial de Sant Pere, procedia d’una enorme propietat a Gandia que conreava canya de sucre. Aquell preuat aliment —que en aquella època era un producte de gran luxe— seria estibat i distribuït arreu d’Europa per les naus de l’armador Ballester.
Com arriba Ballester a l’empresa colombina?
El triangle Colom-Ferran el Catòlic-papa Borja és ben conegut. És el que explica el protagonisme d’una sèrie de personatges catalans i valencians a l’empresa colombina, tant en el primer com en el segon viatge. Les tres naus pioneres no es van avarar amb la bijuteria de la Catòlica, sinó amb el finançament milionari del banquer valencià Lluís de Santàngel, tresorer reial. La missió de trasplantar l’Església catòlica al Nou Món (construcció de temples, evangelització de la societat autòctona i creació de les primeres jerarquies) es va encarregar als religiosos lleidatans Bernat Boïl i Ramón Pané, I el primer “comissari” europeu a Amèrica va ser l’empordanès Pere Bertran de Margarit. Tots aquests personatges tenien en comú una amistat personal amb el rei Ferran o amb el papa Borja... o amb els dos a la vegada!!! Ballester era un d’aquests.
Com arriba Ballester a Amèrica?
Miquel de Ballester formaria part de la tripulació catalanovalenciana que a mitjans de maig de 1493 es van embarcar a la Marigalant (la nau capitana del segon viatge que va sortir des del port de Barcelona). La Marigalant era, amb tota probabilitat, una nau mercant que havia estat adquirida en un port del Cantàbric i que havia estat adaptada i armada a les Drassanes de Barcelona per a un viatge transoceànic. El cost d’aquesta adaptació i proveïment va ser sufragat per un grup d’armadors catalans. En aquella llista no hi és Miquel de Ballester, i aquest detall podria resultar molt contradictori. Però tampoc hi són Boïl, Pané o Bertran. Ni tampoc hi és Antoni de Torres, secretari de Santàngel i capità de la Marigalant, que és la figura que resol aquell misteri: la gent més propera al rei o al pontífex van participar en la inversió amb proveïments i projectes.
El primer empresari abans que el primer alcalde
El recorregut de Ballester durant els primers anys de la colonització (1493-1514) ens revela d’una manera bastant precisa la comesa del tarragoní en aquella empresa. Ballester va ser el primer particular que va crear un aparell de producció i comercialització al Nou Món. Una enorme plantació de canya de sucre a Concepción de la Vega (1502) i, posteriorment, una altra a San Cristóbal (1514) destinades a la producció i exportació d’aquell preuat aliment. Aquesta seria la seva contribució a l’empresa colonitzadora. Però el més revelador d’aquesta història seria el mètode de producció que va emprar Ballester. El tarragoní va confiar l’aparell productiu al mestre sucrer Aguiló (també descendent de jueus conversos), que havia fet venir des d’Artà (Mallorca). Ballester i Aguiló van implantar la tècnica del trepig, que als dominis de la monarquia hispànica només s’emprava a la plantació de sucre dels Borja, a Gandia. Es tancava el cercle.
El primer alcalde
Quan el comboi del segon viatge va arribar a Fort Nativitat (l’únic emplaçament creat durant el primer viatge), van trobar l’assentament arrasat. Colom va ordenar navegar unes trenta milles a l’est i crear un nou assentament: La Isabela (1493). El primer governador de La Isabela seria el valencià Antoni de Torres (el secretari i home de confiança de Santàngel i dels Colom). Però La Isabela no va passar mai de la categoria de port fortificat. Ni La Vega ni Fort Sant Tomàs van passar mai de la categoria de fàbrica fortificada i d’avançada militar, respectivament. La primera ciutat americana, creada com una rèplica del model urbà europeu, seria Nueva Isabela (1498), i després Santo Domingo. I el primer alcalde d’aquella ciutat pionera seria Ballester, amic personal dels Colom, del rei Ferran i del papa Borja. Català i empresari pioner i exitós. Es tancava el cercle.