El CaixaForum acull, fins el 2 d'octubre, l'exposició Ming. L'imperi daurat. Es tracta d'una exposició que compta amb magnífics materials procedents del Museu de Nanquín (el major museu de la Xina, amb un fons de 400.000 peces). Aquesta mostra vol aproximar la Xina a l'espectador local a través d'una visió panoràmica d'un dels moments de glòria d'aquest imperi. Mitjançant 126 peces selectes, es vol fer un recorregut per la societat, l'art i la cultura de la Xina d'aquest període.

Els Ming: quan Xina era gran

Els setze emperadors Ming van governar la Xina del 1368 al 1644. Van aconseguir derrotar la dinastia Yuan, instaurada pels mongols i van intentar recuperar l'orgull i les tradicions nacionals. El període Ming va ser un temps d'expansió: la població va créixer, el país es va lliurar de la dominació estrangera, es va incrementar l'estabilitat, l'economia va consolidar-se i l'art va experimentar un creixement extraordinari. En realitat, Da Ming, suposa "gran resplendor". La dinastia Ming va començar a governar a Nanquín, per més tard desplaçar-se a Pequín, on van construir la fastuosa Ciutat prohibida, on l'emperador, i els alts funcionaris, vivien fastuosament. Es van crear sofisticats objectes artístics destinats a aquesta elit imperial, en base a unes normes molt rígides, tant en la ceràmica, com en la pintura, en la cal·ligrafia...

La difusió

El model social dels emperadors Ming era molt jeràrquic. En principi l'única mobilitat social que existia era mitjançant els rígids exàmens per accedir a la funció pública. Però amb l'increment del comerç, i amb l'arribada de la plata americana a través de les Filipines, a partir del segle XVI va haver-hi comerciants que es van enriquir i van començar a consumir productes abans reservats a l'elit de funcionaris. I tot i que l'Estat intentava impedir el comerç amb l'exterior, també van créixer les exportacions. Van ser temps en què van proliferar les falsificacions, i les còpies simplificades...

De la cort a l'exterior

L'exposició es divideix en quatre àmbits. El primer, "Palaus i muralles" es centra en la vida de l'emperador i el seu entorn, un món ple de normes molt rígides i rituals continus. El segon espai "La societat ideal" està dedicat a la jerarquia social, inspirada en els principis de Confuci: al cim hi eren els funcionaris, que eren els que garantia el funcionament de l'Estat. Per sota seu hi havia els ciutadans que havien passat per l'educació reglada; per sota seu els comerciants i artesans; i els pagesos. La vida de les dones tenia normes encara més rígides: es devien a les "tres obediències": primer havien d'obeir al pare, després al marit, i posteriorment al fill. El tercer àmbit, "La bona vida", es centra en l'enriquiment progressiu dels xinesos i en l'extensió de l'art i la cultura entre amplis sectors de la població. El darrer espai, "Més enllà de l'imperi" es concentra en les relacions entre els Ming i la resta del món, des de la seva expansió marítima per Àfrica i Àsia, en temps de l'almirall Zheng He, fins a la influència que van arribar a tenir a l'imperi Ming els missioners i mercaders europeus establerts a la zona.

Matteo Ricci

Matteo Ricci (1552-1610) va ser un jesuïta italià que va arribar a la Xina cap el 1583. Era un gran erudit, un home amb coneixements enciclopèdics i amb una gran curiositat intel·lectual. Va quedar fascinat per la Xina, va aprendre xinès i va arribar a ser assessor de l'emperador Wanli. Va ser el primer europeu en visitar la Ciutat Prohibida de Pequín, on vivien els Ming. Ricci va apostar per l'evangelització, però també per la interculturalitat. Estava convençut que els xinesos podien viure el cristianisme respectant alguns ritus tradicionals, com els de culte als avantpassats. Ricci va aconseguir crear algunes comunitats cristianes a la Xina, però finalment el seu projecte evangelitzador va ser rebutjat per Roma, que va enviar a la Xina missioners molt més intolerants, que van dinamitar les bones relacions entre els cristians i la cort dels Ming. Cap el 1602, Matteo Ricci va fer un planisferi per a l'emperador Wanli, en que fusionava els coneixements xinesos i occidentals del món. En van fer 25 còpies. Una d'elles, una obra magnífica, s'exposa al CaixaForum, i fins i tot hi ha una pantalla interactiva en què es poden obtenir explicacions addicionals i traduccions d'alguns dels textos que figuren al mapa.

Activitats complementàries

L'Obra Social La Caixa ha preparat una sèrie d'activitats sobre cultura xinesa, tot coincidint amb l'exposició Ming. L'imperi daurat. Amb la col·laboració de Casa Àsia s'ha programat un cicle de cinema xinès, els dillus, fins finals de juliol. El 10 d'agost es celebrarà la Nit de la Xina, amb un cercavila xinès. També hi haurà tallers: de cuina xinesa, de cal·ligrafia i de la cerimonia del té. I dins l'exposició hi ha una activitat infantil, perquè els nens aprenguin la simbologia de la ceràmica xinesa.

Iniciació a un món desconegut

La distància que separa la Xina del nostre món és immensa. No només és que tinguem pocs coneixements de l'Imperi Ming, sinó que molts elements de la seva cultura són difícils d'entendre per a nosaltres. Ming. L'imperi daurat facilita una primera aproximació a un món que ens és molt desconegut. Fa una perspectiva general de la seva evolució històrica, de les seves estructures socials i de la seva cultura. És molt recomanable submergir-se en aquest univers, tot i que és obvi que sortirem de l'exposició amb molts interrogants. És difícil valorar la ceràmica, la cal·ligrafia, la pintura i l'art xinès amb els paràmetres de l'art occidental. És evident que amb una visita a Ming no n'hi haurà prou. Però ja és un pas.