A falta del concert d'aquesta nit en l'Auditori del Fórum de Barcelona en el marc del Voll-Damm Jazz Festival i el del mes que ve en el Wizink Center a Madrid, Miguel Poveda culminarà el final de gira amb les espases dalt de tot. I encara que això marqui el tancament a una aventura, l'artista nascut a Badalona ja té altres projectes en marxa. Un d'ells l'enregistrament d'un nou disc que veurà la llum a l'abril, l'altre la realització d'un documental que es podrà veure a finals del 2024. Poveda està en un moment de gran plenitud. El seu rostre, la seva actitud, així ho indica. Amb l'excusa del concert d'aquesta nit, reuneix quatre mitjans per parlar d'aquesta cita i del que està per venir. Curiosament, en entrar a la preciosa sala que ens habiliten en el centre de Barcelona, verbalitza la timidesa que li fa ser el focus d'aquest esdeveniment. De fet, ell és una persona tímida, té les seves reserves, però després de les salutacions protocol·làries es relaxa.
Tornant al flamenc
Miguel Poveda està còmode, i a mesura que passen els minuts, té ganes d'explicar coses. Començant per aquest disc, Poemas del cante jondo (del qual es va estrenar el single Encuentros l'1 de desembre amb Jesús Guerrero a la guitarra), una lectura musical lliure sobre Federico García Lorca. En un context més flamenc i tradicional, tractant diferents èpoques. És una tornada|volta a aquests orígens. "Tornar al flamenc és una cosa que sempre està allà. Gravar flamenc en un estudi és superdur, molt exigent. Una experiència molt diferent de la de cantar en directe. Cal donar aquesta calor i és un procés, diguem, menys elaborat. D'alguna manera, muntes una estructura, organitzes quatre coses i improvises. És l'emoció del moment. Et deixes portar per la intuïció, en aquell instant tu només t'ordenes". La raó per la qual s'ha centrat les seves energies a fer una obra més flamenca té un pretext. "No em venia de gust fer un disc de flamenc sense més ni més, necessitava un altre element que ho justifiqués. I aquest és Lorca i, en concret, aquest llibre en què s'inspira. Federico va ajudar Falla l'any 22 a muntar el primer concurs de cante jondo, sempre des del compromís i per l'amor que el tenia al flamenc." Inevitablement, i en funció dels moviments que facis, sempre apareix la figura de l'ortodox que ho debat i ho qüestiona tot. "Els respecto, però jo vinc d'altres coses, per exemple del Taller de Músics. Intento de fer les coses amb honestedat i de forma natural. Això sempre s'ha donat, ja va passar en els setanta amb Lole i Manuel. I va provocar una cosa positiva: hi va haver gent que es va aficionar al flamenc".
Jo era un nen que es va criar escoltant flamenc per part de la meva mare amb Farina i companyia, i després estava la figura del meu pare, que ens posava discos d'Alan Parsons Project o The Police
Miguel Poveda és català de naixement i sentiment, però va trigar vint anys a descobrir-ho i adonar-se d'això. S'havia criat al barri de Bufalá en un entorn en el qual únicament tractava amb andalusos."Jo era un nen que es va criar escoltant flamenc per part de la meva mare amb Farina i companyia, i després estava la figura del meu pare, que ens posava discos d'Alan Parsons Project o The Police. Vaig començar a venir a Barcelona a fer seminaris, i allà descobreixo també el jazz, la música llatina. Apareixen referents com els de Joan Albert Amargós i Bigas Luna, i no sé, descobreixo que existeix el Museu de la Ciència, el Museu de Cera. Per a mi és un viatge. Jo fins aleshores tenia més connexions amb Sevilla que amb Barcelona. Una cosa que, afortunadament, va anar canviant amb el temps. Em va encantar prendre contacte amb la cultura catalana per la diversitat que t'ofereix".
Em va encantar prendre contacte amb la cultura catalana per la diversitat que t'ofereix
Per al concert d'aquesta nit s'ha anunciat que hi haurà algun convidat, si bé no són artistes professionals a l'ús. Farà dues picades d'ullet a la seva infantesa, a la seva formació. Un és el seu cosí, Agustín Campos, qui va tenir un grup de rumba que es deien Los Grifis. "La meva tieta es va casar amb un gitano i el meu cosí es va fer rumber. Jo anava a veure'ls allà on actuessin. Per tant, em ve molt de gust que sigui amb mi sobre l'escenari tocant la guitarra. També estarà Manuel Fernández, amic meu de l'escola. Ell era cantaor, està involucrat en assumptes sobre el Sahara. Ja el vaig convidar l'any passat al Liceu, però el lloc li imposava molt. Avui si accedit a això, recordarem els temps en el que escoltàvem a Los Chichos". Al seu dia va abordar el repte de gravar un disc com Las coplas del querer, per tant podríem elucubrar la idea que faci amb la rumba el mateix que amb la copla. "A veure, m'emcantemn El Pescaílla, Peret, però quan busseig allà em fa pànic. És ficar-me en un territori que no conec tant i em causa respecte. Però bé, mai se sap. Per exemple, amb les coples va funcionar molt bé, em vaig sentir còmode. Aquest disc va donar un impuls a la meva carrera, també va ajudar que estigués la cançó a Ciegas que era a la pel·lícula Los abrazos rotos. Però no et creguis, després em va donar coratge haver tingut aquest èxit, per això en acabat vaig fer un disc de flamenc pur i directe amb Artesano"
M'encanten El Pescaílla, Peret, però quan busseig allà em fa pànic. És ficar-me en un territori que no conec tant i em causa respecte
Li va passar el mateix a Federico (García Lorca) amb el Romancero gitano. "De vegades és complicat prendre decisions, la gent del flamenc no és fàcil. Però, si no em sento que soc jo, em costa. Tinc 51 anys i em passo mitja vida viatjant, fent maletes. No sé per què, al món de l'art, la gent es posa molt rígida. Fa molta mandra". Per això, en aquesta gira Poveda li ha donat tant valor a la diversitat. Ho comprovarem en el concert d'aquesta nit. "Aquí són presents totes les religions, les formes possibles de l'amor, els colors que té el planeta". Així, l'artista de Badalona està amb un altre projecte estimulant, un documental centrat en la recerca sense fi i la seva obsessió per Lorca. S'emociona quan parla d'ell, és un estudiós i un apassionat del tema (ja li va dedicar el disc Enlorquecido). A un dels seus braços llueixen tatuatges de simbologia lorquiana. "Federico no ha mort, els seus valors encara estan vius".