Maria del Mar Bonet està a punt de complir 50 anys de carrera artística. Durant molts anys, la Maria del Mar Bonet va ser fidel a la seva cita estival a la barcelonina plaça del Rei; en els darrers anys, per les limitacions als concerts a l'espai públic, ha acudit a la trobada de cada estiu amb el públic barceloní al Born o al Palau. Aquest dijous ha inaugurat el Mas i Mas Festival amb el concert "Alenar Llull", integrat per alguns temes del seu disc Alenar i altres d'Amic e Amat (un conjunt de textos de Llull que van ser posats en vers per Jacint Verdaguer). Aquesta és una altra de les activitats de l'Any Llull, que commemora els 700 anys de la mort de l'intel·lectual mallorquí. I aquest divendres, Maria del Mar Bonet participarà com a convidada en el concert amb què Martirio celebra el 30 aniversari de l'inici de la seva carrera artística.

Vostè presentarà a Barcelona el seu espectacle "Alenar Llull", però de fet fa anys que ja havia musicat textos del filòsof mallorquí. Va avançar-se a l'Any Llull.

L'espectacle "Alenar Llull" combina temes de Llull amb algunes peces del meu disc Alenar que tenen a veure amb l'obra de Llull i que expressen una part molt profunda de la meva vida personal. Jo Llull el porto a dintre des de sempre. És el nostre místic, un místic molt especial: cada cop que el llegeixo m'aporta coses noves. A mi m'agrada Llull en totes les seves versions: el Llull filòsof, el Llull artista, el Llull escriptor, el Llull místic, el Llull científic... Em fascina la seva tossuderia creativa, la seva voluntat de conèixer-ho tot.

De fet, Llull, com vostè, estava fascinat per la cultura àrab.

Em fascina Llull, sobretot, quan busca l'Orient. I quan he interpretat Llull ho he fet, també, per buscar l'Orient. Jo he tingut la sort de viure amb intensitat l'Orient: he cantat amb músics molt bons d'Egipte, de Grècia, de Turquia, de Síria...

En aquest Any Llull, creu que reivindicar aquest filòsof era una tasca pendent?

Acostar Llull a la gent és sempre molt bo. S'hauria d'estar explicant Llull contínuament. Cal transmetre la seva obra, tan gran, una vegada i una altra. Però l'Any Llull no hauria de ser una reivindicació, sinó una festa, una celebració. És el moment de donar a conèixer l'obra de Llull, una altra vegada: tornar a publicar els seus llibres, rellegir-lo de nou, acostar-lo a les escoles i a les universitats...

El concert "Alenar Llull", on es presentarà?

Abans de Barcelona, ja l'hem presentat abans a Mallorca i a Tarragona. I està previst portar-lo a París ben aviat. Tinc moltes ganes de cantar els textos de Llull a París.

A més de l'espectacle "Alenar Llull" en aquest Festival Mas i Mas té previst col·laborar en el concert de Martirio...

La Martirio i jo som molt amigues. I m'agrada molt el que fa: té una veu de vellut molt especial i es rodeja de músics fantàstics. Ens vam conèixer fa molts anys i hem cantat juntes diverses vegades. Martirio va participar en el meu concert al Palau Sant Jordi, quan vaig celebrar els meus 30 anys al món de la música. Era de justícia que ara, quan ella compleix trenta anys als escenaris, canti jo amb ella.

Hi ha la sensació que el nostre mar s'ha convertit en un cementiri"

Vostè ha cantat molt a favor de la tolerància a la Mediterrània, i ara sembla que la intolerància s'incrementa a ambdues ribes. Com ho viu això?

És un moment difícil. Per moltes coses. Hi ha la sensació que el nostre mar s'ha convertit en un cementiri. En aquest moment mateix hi ha gent ofegant-se a la Mediterrània. I el govern espanyol es mou molt poc pels refugiats. A l'Orient Mitjà s'està bombardejant els hospitals cada dia, per un bàndol i per l'altre. Abans els hospitals se senyalitzaven i no eren bombardejats. Ara, si els senyalitzen, els bombardegen de seguida, i el que es fa és amagar els hospitals, perquè no es vegin. Hi ha tantes coses horribles! Hi ha també els freelance que es dediquen a matar gent a ciutats que estan en pau! És molt difícil saber on ens portarà això. Segur que a res de bo.

Què fer, en aquests casos?

Què podem fer els músics? Ben poc... El que fem. Intentar difondre un missatge de pau i esperança. Un cop vaig presentar el disc d'Amic e Amat als jardins plens de flors d'un museu de Damasc, amb alguns músics sirians. Tinc l'esperança que algun dia pugui tornar a tocar amb ells, de nou, en aquell jardí de Damasc.

El flautista siri Mouslem Rahal, que havia col·laborat en la gravació del disc Amic e Amat, ha participat en el concert del Palau.

La veritat és que m'ha fet molt feliç que l'organització del Festival Mas i Mas hagi fet aquest esforç per portar-lo; jo no havia ni somniat en què pogués portar en Mouslem per fer aquest concert. És un músic molt bo, molt ric, i que fa coses molt interessants.

I que en pensa de la situació política del nostre país?

Quin país?

Els Països Catalans?

M'agradaria que es parlés més dels Països Catalans. Trobo que se'n parla massa poc. És molt important tenir un projecte que incorpori les Illes i el País Valencià.

El projecte polític que té aquest país m'anima molt"

I què en pensa del procés?

Estic molt a favor d'aquest procés. Aquest país s'ho mereix. El projecte polític de futur que té aquest país m'anima molt. És un país que sempre ha volgut ser lliure, i em sembla fantàstic que si creu que hi ha un camí per avançar cap a la llibertat vulgui explorar-lo. Està bé que la gent vulgui ser ella mateixa, que vulgui ser el que és, una nació. No és per ofendre ningú. Però en els darrers anys s'ha faltat molt al respecte a aquest país: s'ha faltat al respecte a la seva cultura, s'ha faltat al respecte a la seva llengua, s'ha faltat al respecte a la seva gent... Això ha promogut una nova mirada cap al futur, cap a un futur en llibertat.

Quins plans té per al futur?

Estic a punt de llançar un nou disc, que probablement sortirà a finals de tardor. Es tracta d'una col·laboració amb músics cubans. Fa quatre anys em van concedir un premi a Cuba i vaig anar-hi, i vaig tenir l'ocasió d'entrar en contacte amb gent que es dedicava a la música llatina, al jazz, a la "música campesina"... En aquell moment es va començar a gestar un projecte que he anat elaborant durant tot aquest temps i que m'ha permès entrar ficar-me de ple en altres músiques. Jo ja havia tocat amb Milton Nascimiento, i havia estat molt interessada en la música brasilera. Ara, Cuba m'ha permès una altra apertura sobre Amèrica i sobre la seva música.

A mi m'agraden les illes, sóc molt illenca. A Cuba m'hi trobo com a casa"

I què li va semblar Cuba?

Em va encantar. Per a mi va ser tot un descobriment, sobretot la seva gent. M'admira la lluita que menen per tirar endavant cada dia. Es tracta d'un país molt bonic, molt especial. A mi m'agraden les illes, sóc molt illenca, i a Cuba m'hi trobo com a casa.

Creu que coneixem prou Cuba?

Quan jo era jove, aquí hi havia una gran admiració per la revolució cubana. I hi havia una gran comunicació amb Cuba, a partir dels intel·lectuals i dels partits d'esquerra. Es parlava molt de Cuba, fa unes dècades. Després aquell entusiasme es va anar diluint, i Cuba va quedar oblidada. Però aquella comunicació hauria de tornar. Ens sentim molt propers als cubans. A mi m'ha donat molta alegria conèixer Cuba, i entrar en contacte amb els seus pintors, músics i artistes. Tenen creadors molt bons, que aquí no coneixem gens.

Té nous projectes en curs?

Sempre tinc moltes coses començades. De tant en tant trio un dels temes que tinc sobre la taula i que havia estat explorant i acabo per fer-ne un disc. Els músics que tenim certa edat veiem els projectes en forma rodona, en forma de disc. Però això s'està complicant. El món del disc no se sap cap on va. Els músics, ara, només ens podem vendre a través del directe. S'han d'explorar nous mitjans que garanteixin que els músics obtinguin un retorn de la seva obra. Si no, tindrem un futur molt incert.