Maria del Mar Bonet ha inaugurat aquest dimecres el 53é Festival de Jazz de Barcelona al Palau de la Música amb Blues en sol, un espectacle peculiar, estrany. S’havia plantejat com una mena de desafiament: vestir el seu repertori de música d’arrel mediterrània i poesia musicada amb els colors del jazz i el swing, emparada en una big band de 19 músics i els arranjaments de Toni Cuenca, director musical del projecte. Inesperadament —o no, vés a saber— el concert ha esclatat per un altre costat, deixant per absurd fins i tot el nom de l’espectacle, un blues del trobador mallorquí Guillem d’Efak (1930-1995) inclòs al repertori, on també hi figuraven clàssics d’ella, dos estàndards del Gran Llibre nord-americà i —per aquí ha arribat l’esclat— un medley de vuit cançons de Bonet de San Pedro (Pere Bonet Mir, 1917-2002), músic mallorquí que va seguir l’estela dels grups de swing dels anys 40 i va acabar entre el bolero xaró i la copla comercial que serien la banda sonora del primer esclat turístic a les Illes, en la línia del maestro Augusto Algueró i l’anomenada música ligera.
Amb aquests antecedents semblava que no podia ser. Que el concert aniria pel pedregar. Dies abans, en la presentació, la cantant de Palma havia anunciat la Suite Bonet de San Pedro com una particular redescoberta musical en ple confinament que encara la tenia emocionada. Al concert ha afegit que aquesta música li porta el record dels seus pares quan es mudaven per sortir a ballar i que, quan començava a tenir nom, els taxistes de Barcelona li preguntaven si era parenta del músic —no ho és. Doncs l’entusiasme i la nostàlgia de l’artista tenien molta substància perquè la Suite ha estat la gran troballa de la sessió, amb la Bonet posant la veu i l’empenta que han mancat abans i la Big Band Begues a tota màquina sonant les harmonitzacions del Toni Cuenca en temps de foxtrot, xarleston, quick-step, swing, cha-cha-cha o tot plegat. D’entrada, els temes del parent fals sortien nets i polits com en una festa d’El Gran Gatsby i com més anava més el Palau agafava ambient d’envelat de festa major, el públic arrapat als seients per no saltar a ballar.
Maria del Mar Bonet, Melissa Aldana i la Big Band Begues al 53è Festival de Jazz de Barcelona
Hauria estat fenomenal que la Bonet —debutava al Voll Damm Jazzfest de Barcelona— fes girar tot l’espectacle sobre aquest repertori, amb lletres entre ingènues i insolents, amb uns arranjaments divertits, un punt burlescos, ràpids i suaus com un gat que s’escapa després de fer una malesa. Ara parlaríem de tot un altre espectacle i d’un moment gairebé màgic. El mix Bonet & Bonet va regalar la nit a tothom. Ella es devia ensumar alguna cosa perquè al bis, que no s’improvisa, ha tornat a sonar el foxtrot Yo siento algo aquí una mica més carregadet. La gent picava de mans i la lletra ha quedat rebotant entre els mosaics del Palau: Yo siento algo aquí, en mi corazón, no sé si es dolor o si es mal de amor.
Abans i després, l’espectacle ha tingut menys història, fora de la interpretació de Sempre hi ha vent, colpidora i intensa com un ferro roent, només acompanyada per Toni Cuenca al contrabaix. No es podia saber. La banda ha estat formidable a Lover man, la música caient sobre la platea neta i forta com una catarata, igual que al blues que dona nom al xou, on han sonat sis solos que el públic ha gaudit d’allò més. Es fa llarg esperar, de Pau Riba, en canvi, l’han interpretat com l’original, un rock lent, amb un arranjament un xic eurovisiu. Al públic li ha encantat l’una i l’altra. Tampoc es podia saber. A Jim, un súperclàssic de Maria del Mar Bonet, i a la resta de temes, la banda li ha passat per sobre i feia l’efecte que ella no acabava d’estar còmoda ni de trobar el registre. Una cosa semblant li ha passat a la saxofonista Melissa Aldana —potser la millor tenorista jove del moment: serà l’estrella d’aquest dijous al conservatori del Liceu— que ha sortit a tocar el solo al poema Els boscos del pensament: no ha afegit res i s’ha quedat pedalant en l’aire. Potser Maria del Mar Bonet ha arribat tard al jazz. Tant se val. No ha de demostrar res de res. Ella i Toni Cuenca han fet l’obsequi meravellós de reinterpretar i ressuscitar a Bonet de San Pedro y los 7 de Palma. Festa major al Palau de la Música.
Foto principal: Maria del Mar Bonet al Palau de la Música, 53è Festival de Jazz de Barcelona