Foixà (comtat d’Empúries), 29 de juliol de 1396. Fa 626 anys. El comte-rei Joan I patia un misteriós accident de caça que li causaria la mort i, tot seguit, s’obria la caixa dels trons de la qüestió successòria. Joan, casat en dues ocasions, no tenia descendència masculina supervivent. I les seves dues filles, Joana (1375), del seu primer matrimoni amb Mata d’Armanyac, i Violant (1384), del seu segon matrimoni amb Violant de Bar, serien ignorades per la seva condició de gènere. En el seu lloc seria coronat el seu germà petit Martí. I Maria, l’esposa de Martí, que no havia estat preparada per regnar, s’asseuria al tron i seria una excel·lent governant; enèrgica i resolutiva, als antípodes del perfil i de l’estil cagadubtes del seu marit.
Qui era i d’on venia Maria de Luna?
Maria (Pedrola, regne d’Aragó, 1353) era l'única filla supervivent de la parella formada per Lope de Luna, de la casa aragonesa de Luna, i per Brianda de Got, de la casa provençal de Got. Els Luna havien adquirit un protagonisme destacat i una situació privilegiada durant la Guerra de la Unió (1347-1348) que havia enfrontat el poder central (representat per la cancelleria de Barcelona) amb els poders perifèrics (representats per les oligarquies aragoneses). En aquell conflicte els Luna van ser una de les poques famílies d’aquella oligarquia aragonesa que es va alinear amb la corona i, després de la incontestable victòria de Pere III a Épila (1348), van passar a gravitar en l’òrbita de la família reial i de la cancelleria de Barcelona.
Com arriba Maria a la cort?
Dotze anys després d’Épila (1360), Lope de Luna culminava la seva maniobra d’apropament a la família reial amb el compromís de casament de la seva única hereva Maria, que en aquell moment tenia set anys, amb Martí, segon fill de Pere III i de la seva tercera esposa Elionor de Sicília, segon, també, en l’ordre successori al tron de Barcelona, i que en aquell moment tenia quatre anys. El compromís documentat preveia que Maria, al complir els vuit anys (1361), passaria a residir a la cort de Barcelona i seria educada —personalment— per la seva futura sogra. Durant onze anys (1361-1372) va formar part del seguici de la reina, i el 13 de juny de 1372, poc després de complir els divuit anys, va ser casada amb el seu etern promès.
Com arriba Maria al tron?
Martí i Maria van arribar al tron d’una forma relativament inesperada. El sobtat accident de Joan (que no havia atorgat testament) va posar la cancelleria de Barcelona en una situació compromesa. Per una banda, tenia les dues filles del difunt. Joana, la gran, estava casada amb l’ambiciós i capacitat Mateu de Foix, però massa compromès amb la monarquia francesa. I Violant, la petita, encara era soltera i havia donat mostres d’una gran intel·ligència política. Però per raó d’edat, requeria la regència de la vídua del caçador, Violant de Bar, també excessivament compromesa amb la monarquia francesa. Amb aquest paisatge, la cancelleria va imposar la tradició patriarcal del Casal de Barcelona, que no tenia una reina titular des del segle XI, i va coronar Martí.
El país que va trobar Maria
El govern de Joan (1387-1396) havia estat decebedor. A la vigília de la seva mort, el camp català (que concentrava les dues terceres parts de la població del país) vivia un clima de preguerra civil provocat pels efectes de la pesta negra (1348-1351). Els terratinents agraris pretenien compensar la pèrdua de rendes causada pel daltabaix demogràfic (desaparició de força motora de treball), amb un increment desorbitat de les càrregues sobre la pagesia supervivent. I a les ciutats, el paisatge social i econòmic no era millor: l’especulació d’aliments a mans de personatges de la cancelleria reial s’havia traduït en un quadre de misèria que culminaria amb els terribles pogroms contra la minoria jueva (1391). El tron que va heretar Maria tenia el cul ple de claus.
Martí, on ets?
Quan Joan va caure misteriosament del cavall, Martí era a Palerm, oficialment, assessorant el seu fill Martí el Jove en la governació de Sicília. Martí el Jove era rei consort de Sicília des que s’havia casat amb la seva cosina Maria d’Aragó (1392). Poc després, quan Maria de Luna va rebre la notícia que serien coronats, va enviar un correu reial al seu marit. Però Martí el Vell no va entendre o no va voler entendre la urgència i la importància del seu retorn a Barcelona i es va excusar en diverses ocasions pretextant que la política siciliana requeria decisions molt meditades. Aquesta falta de resolució seria una constant en els seus anys de regnat (1396-1410), però en aquell moment Maria li va escriure dient: “Mentre los metges disputen, lo pacient se mor”.
Maria, una governant excepcional
Martí va trigar un any a retornar a Barcelona. Però Maria no es va arronsar i va prendre les regnes del poder. I amb Martí al tron va ser una peça fonamental. Va defensar la redempció de la pagesia feudal catalana, reduïda, pràcticament, a l’esclavitud. Va defensar la protecció a les minories perseguides: els moriscos i els jueus aragonesos, saquejats i assassinats a l’empara del poder. I va promoure la reglamentació del comerç: durant el seu regnat es va crear la Taula de Canvi (1401), el primer banc públic de la història. Maria va ser la primera governant moderna, en el sentit més ampli del terme, del Casal de Barcelona. Però la seva prematura mort (1406) posaria al descobert les carències de Martí, que es va morir —mentre escoltava i rumiava— amb tota la bugada al safareig.