Indika (actualment Ullastret, Baix Empordà), segle III aC. Un dels múltiples enfrontaments entre les nacions nord-ibèriques assentades a cavall dels Pirineus orientals o, fins i tot, algun tipus de conflicte intern, es va saldar amb un mínim de quinze víctimes mortals. Els cadàvers van ser decapitats i els caps van ser clavats a la façana de les cases dels vencedors. Trofeus de guerra que expliquen una macabra pràctica en un context de tensions intertribals i de violència generalitzada. La fesomia del “noi d’Indika” reconstruïda amb la tecnologia 4D a partir de les restes òssies del crani de la víctima, també ens revela que l’aparença d’aquells primers catalans —de fa 2.500 anys— no era gens diferent a la nostra.
Mapa dels pobles preromans / Font: Indo European Languages, Cultures & Peoples
Qui era el noi d’Indika?
El noi d’Indika era un jove entre 16 i 18 anys que, en aquella època i en aquell context, ja tenia la consideració d’adult i, per tant, ja podia prendre part en les operacions bèl·liques. La reconstrucció facial revela que tenia una estatura al voltant d’1,60 metres, era de complexió magra, tenia la pell colrada, els ulls verds o grisos, el cabell castany clar i... patia desnutrició. Aquest darrer detall el converteix en un fenomen singular. No tant perquè posa en relleu un fet inqüestionable (les profundes desigualtats en aquelles societats), sinó perquè, en el món nord-ibèric, l’activitat guerrera estava reservada a les elits dominants (polítiques, socials i econòmiques), que eren, precisament, les que no patien problemes d’infraalimentació.
Què li va passar al noi d’Indika?
Fins ara no és possible explicar les causes que el situen en aquella batussa mortal. Ni tan sols situar sobre el terreny l’escenari bèl·lic on va trobar la mort. Però les possibles explicacions no poden ser més que tres. O bé havia estat excepcionalment “militaritzat” pel seu patró (l’oligarca de qui la seva família depenia políticament i econòmicament); o bé s’havia allistat voluntàriament amb la promesa d’obtenir part d’un hipotètic botí; o bé formava part d’algun grup dissident que, per alguna causa de tipus social o econòmic, s’hauria rebel·lat contra el poder local. El que sí que és segur és que l’oligarca d’Indika que el va matar clavaria el seu crani a la façana de casa com una demostració de força i, probablement, amb un propòsit d’escarment.
Mapa dels pobles nord-ibèrics
Què era Indika?
Indika era una de les grans ciutats del món nord-ibèric. Estava situada sobre el paratge actualment anomenat Puig de Sant Andreu, al municipi d’Ullastret, i era la capital dels indiketes, una de la dotzena llarga de nacions nord-ibèriques que ocupaven l’arc mediterrani entre la desembocadura del Roine, al nord, i la del Túria, al sud. Segons la investigació arqueològica, en el moment de la seva plenitud (que coincidiria amb la mort del noi d’Indika i la exhibició de les seves restes) va arribar a concentrar una població d’uns 6.000 habitants. En aquell món nord-ibèric, només la Iltirta —d’Indíbil i de Mandoni—, amb 10.000 habitants, la superava en força demogràfica i econòmica.
Qui eren els guerrers d’Indika?
Els indiketes eren una de les nacions nord-ibèriques que tenia una relació més estreta amb els pobles de la Mediterrània central i oriental. Però la seva organització política i social no era massa diferent respecte a altres pobles nord-ibèrics de les valls baixes de l’Ebre i del Segre, més orientats cap als veïns celtes de l’interior de la Península i protobascs dels Pirineus. Els estrats superiors de la piràmide social estaven ocupats per una minoritària casta que tenia el monopoli absolut del poder (econòmic, polític i militar). És a dir, propietaris latifundistes que —al mateix temps— eren comerciants, governants i guerrers. En canvi, els estrats inferiors estaven ocupats per una àmplia majoria social formada per petits agricultors empobrits i jornalers miseriosos.
Reconstrucció virtual d'Indika / Font: Generalitat de Catalunya
Amb qui tenien conflictes els indiketes?
El dibuix d’aquelles societats apunta clarament a greus conflictes interns. De fet, coincidint amb l’època del noi d’Indika, els arqueòlegs daten l’abandonament sobtat —per incendi o per destrucció— de diverses poblacions del territori nord-ibèric. Principalment a les valls baixes del Segre i de l’Ebre, on aquelles oligarquies, molt reveladorament, es fortificaven a l’interior de ciutats-palau murallades. Però les tensions territorials i els interessos comercials també eren motiu de conflicte. La unitat cultural no es va traduir mai en una unitat política. El món nord-ibèric sempre va ser un trencaclosques de petits principats independents amb interessos i aliances contraposades: uns gravitaven al voltant de l’òrbita romana i altres a l’entorn de la cartaginesa.
Reconstrucció virtual d'una ciutat-palau nord-ibèrica. Els Vilars d'Arbeca / Font: Museu d'Història de Catalunya
La lloba capitolina
La causa que explicaria per què un noi d’extracció humil va morir en aquelles circumstàncies és un misteri. Però el ritual del seu botxí posa de manifest que, abans que els romans iniciessin la conquesta de la Península (218 aC), el món nord-ibèric ja estava sumit en un estat de descomposició. El crani del noi d’Indika preparat a propòsit per a la seva exhibició (separat del cos, trepanat al front i al clatell per ser travessat per un clau i clavat en una façana com un trofeu de guerra) delata que aquelles castes dominants se sentien greument amenaçades. Internament o externament. El noi d’Indika és el testimoni d’un estat reactiu de terror fabricat per unes castes que, amb la sacralització de la repressió i de la mort, pretenien evitar allò que, finalment, seria inevitable.
Imatge principal: Reconstrucció facial del noi d'Indika