Iván Armenteros Martínez (Esplugues de Llobregat, 1978). Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Especialitzat en els primers viatges atlàntics i en l’impacte econòmic que va suposar, especialment en els territoris de la Corona catalanoaragonesa, l’obertura de les primeres rutes comercials europees amb l'Àfrica occidental i amb Amèrica (segles XIV-XVI). Científic titular al Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona). Ha publicat diversos treballs. Un dels més destacats: Cataluña en la era de las navegaciones. La participación catalana en la primera economía atlántica (c.1470-1540) (Editorial Milenio, 2012) Premi VII Beca d’Investigació Ernest Lluch.
En aquest moment, l’única cosa que podem dir amb seguretat és que Colom pertanyia a la Mediterrània occidental
Sr. Armenteros, sempre se’ns ha explicat que l’empresa americana va ser de factura castellana i que els catalans de l’època hi van tenir un paper residual. És així?
No. En absolut. D’entrada, hem de dir que l’empresa americana ―els viatges colombins― va ser una empresa privativa de la monarquia i d’una sèrie de personatges que es produí en un moment de màxima rivalitat amb Portugal en el context de l’expansió atlàntica. Aquests individus, de diversos orígens i propers a la monarquia, van comptar amb el patrocini dels reis Ferran d’Aragó i Isabel de Castella.
Però sempre s’ha insistit que aquests personatges eren, únicament, castellans... a excepció de Colom, que se li atribueix un origen genovès.
En aquella empresa ―els quatre viatges colombins― hi van participar castellans (que eren el col·lectiu més nombrós), però, també, catalans, mallorquins, aragonesos, gallecs, càntabres, bascos, portuguesos, francesos, lígurs... Inicialment aquella empresa era de naturalesa, bàsicament, expansiva i econòmica. I la monarquia hi va incorporar tota aquella gent del món dels negocis i de la mar, amb independència del seu origen, que els eren més propers. I en aquest punt, hem d’explicar que, en aquell moment, hi havia importants nissagues catalanes amb una llarga tradició de comerç marítim i, a més, molt properes, políticament i personalment, a la figura del rei Ferran.
Seria un cas similar a la conquesta de Granada o a la de Canàries?
Es podria comparar. En aquests dos casos, són empreses promogudes per la Corona castellana, però que compten amb una participació catalana més o menys significativa. En la conquesta de la ciutat de Granada, per exemple, a més de la presència del mateix rei Ferran ―que, és important destacar-ho, no era rei de Castella―, la flota catalanoaragonesa va garantir el setge marítim. Ferran va actuar com a espòs de la reina de Castella, i es va endur els seus catalans amb la promesa que obtindrien importants rèdits personals. En el cas de les Canàries també hi trobem catalans, però en aquesta ocasió com a finançadors, a títol privat, de la conquesta d’alguna de les illes o com a grans terratinents i productors de sucre.
Colom era, realment, genovès?
Jo crec que mai arribarem a saber amb seguretat d’on era Colom. De fet, el seu origen no és una qüestió que preocupi els historiadors, puix que certificar un origen genovès, castellà o català no resoldria cap problema historiogràfic. En aquest moment, l’única cosa que podem dir amb seguretat és que Colom pertanyia a la Mediterrània occidental.
D’on surt la gent del projecte colombí?
Són homes de negocis i gent de mar de molt diverses procedències, però que, principalment, operen des de l’Andalusia atlàntica. A finals del segle XV, ciutats com Sevilla han passat de ser ports d’escala entre la Mediterrània i l’Atlàntic nord a ser punt de partida i de retorn dels viatges africans, i es converteixen en grans centres mercantils amb comunitats d’orígens diversos que formen barris propis. Les comunitats catalanes de Cadis i d'El Puerto de Santa María, per exemple, formades per nissagues de comerciants importantíssimes com els Font o com els Benavent, van participar en la conquesta, colonització i explotació econòmica de les Canàries i en la d’Amèrica.
Però Santàngel, el financer del primer viatge, era a València...
Sí, és cert. Però l’empresa colombina no sorgeix com un fet aïllat, sinó que està contextualitzada en un món de viatges marítims exploratoris que sovint compten amb el patrocini reial. I no hem pas d’oblidar que el rei Ferran també hi participa i, amb ell, s’hi entremesclen els interessos comercials dels seus súbdits de Barcelona o de València. El que succeeix, en aquell moment, és que els principals ports de l’Andalusia atlàntica s’han convertit en el punt nuclear d’aquestes rutes i en el punt de relació i d’intercanvis d’aquestes nissagues de grans comerciants. En tots els nivells. En aquell context es va produir un enllaç matrimonial pactat entre un Botti d’origen toscà i una Font d'origen català que donaria com a resultat una de les aliances comercials més poderoses del sud de la península Ibèrica i les illes atlàntiques.
Aquell primer viatge colombí, que era bàsicament exploratori, va ser un viatge més dels molts que es promovien en aquell moment
Dit així, sembla que aquell primer viatge no tenia tanta importància com la que se li va donar posteriorment...
Fins llavors, la mirada de la Corona i dels seus socis comercials estava enfocada cap al continent africà i la ruta de les Índies. En aquest sentit, les conquestes de Granada o de les illes Canàries havien tingut una gran importància. I aquell primer viatge colombí, que era bàsicament exploratori, va ser un viatge més dels molts que es promovien en aquell moment. Aquells pioners no es miraven l’Atlàntic com un nou espai, sinó com una extensió de la Mediterrània. I tant és així que la documentació que tenim a Barcelona relacionada amb el retorn d’aquell primer viatge, quan Colom va ser cridat pels reis precisament a la ciutat comtal, en cap cas ens revela que el navegant fos objecte d’una rebuda extraordinària.
Però, alguna cosa va passar, perquè de les tres naus del primer viatge es passa a un mínim de disset naus en el segon.
Sí, és cert. Europa vivia una revolució econòmica iniciada cap a mitjans del segle XV amb la integració dels mercats africans en els circuits comercials europeus. S’havia produït un canvi de paradigma en el món dels grans negocis cap a activitats que aportaven grans beneficis, gràcies principalment a l’explotació de la canya de sucre i al tràfic atlàntic d’esclaus. I Colom, quan arriba del primer viatge i s’entrevista amb els reis i el seu entorn, i els explica que les terres que ha trobat tenen un gran potencial d’obtenció de sucre i d’esclaus, fa que l’interès en aquella empresa agafi volada.
Llavors, podem dir que l’empresa colombina és filla del comerç d’esclaus?
Podem dir que es produeix en ple procés expansiu d’aquest tipus de comerç. Colom, abans de l’empresa americana, havia estat involucrat en el tràfic d’esclaus.
Cap al 1490, a Barcelona hi havia entre 1.000 i 1.500 esclaus, que representaven aproximadament un 5% de la població de la ciutat
Quin era el motiu que explicaria aquest increment en la demanda d’esclaus?
El que es va incrementar no va ser tant la demanda com l’oferta. L’esclavitud no era un fenomen nou. Durant els segles XIV i XV, ja era una activitat comercial important, i els grans ports comercials de la Mediterrània, com Barcelona, estaven integrats en una xarxa de comerç d’esclaus. Aquests esclaus es destinaven a les feines més feixugues. A Barcelona, per exemple, a més a més de moltes altres destinacions productives, feien les tasques d’estiba i desestiba a la platja i al barri de la Ribera. Cap al 1490, a Barcelona hi havia entre 1.000 i 1.500 esclaus, que representaven aproximadament un 5% de la població de la ciutat.
Quina composició ètnica tenia aquesta esclavitud preamericana?
Durant el segle XIV i primera meitat del XV era originària dels Balcans, de les zones eslaves, de les estepes eurasiàtiques, dels territoris islàmics ibèrics i nord-africans i de les regions properes al llac Txad, a l’Àfrica subsahariana. Però a partir de la segona meitat del segle XV, coincidint amb els primers establiments europeus a la costa atlàntica africana, assistim a una explosió de l’esclavitud subsahariana de l’Àfrica occidental.
Podríem considerar que una part de l’actual població de Barcelona és d’origen esclau?
És difícil de precisar, perquè la pròpia lògica del sistema impedia que els esclaus es poguessin reproduir. No podien casar-se, i les dones que aconseguien la llibertat ho feien en edats avançades, quan ja no eren fèrtils. La seva escassa reproducció era majoritàriament fruit de la violència sexual a la qual eren sotmeses pels seus amos. Però, en canvi, als esclaus se’ls permetia desenvolupar certa vida associativa. L’any 1455, a Barcelona, es va crear la primera confraria d’esclaus i lliberts subsaharians del continent europeu.
L’increment d’aquesta oferta estaria relacionat amb l’increment de conreus de canya de sucre?
No ben bé. Sí que es van fer servir esclaus per als conreus extensius de canya de sucre que, en aquest període, se situaven a les Canàries i a Madeira. Aquestes plantacions combinaven mà d’obra lliure i mà d’obra esclava. I els esclaus que, a principis del segle XVI, arriben a la Península són destinats a tot tipus de feines. En aquell moment, Sevilla o València ―que, amb 100.000 i 80.000 residents respectivament, són els dos principals nuclis demogràfics de la Península― tenen poblacions esclaves properes al 10% del total dels seus habitants.
Tornem als viatges americans i a la participació dels catalans en aquelles empreses. Què me’n diu de Cabot, que, el 1497 i partint d’Anglaterra, va ser el primer europeu modern que va arribar a les costes d'Amèrica del Nord? Era català?
Alguns autors han especulat amb un possible origen català de Joan Cabot, però és un cas similar al de Colom: quina és la transcendència historiogràfica del seu origen?
Quina participació van tenir els catalans en les empreses de Cabot?
El que sabem és que, l’any 1525, Sebastià Cabot, el fill de Joan Cabot, va organitzar una expedició cap a les illes Moluques (al sud-est asiàtic) ―sota el patrocini de la monarquia hispànica― on van participar diversos catalans com a armadors i com a tripulants: Miquel i Gabriel Rifòs, Perot Forcadell, Felip de Ribes, Antoni Pons i Joan i Lluís Ramirez. Precisament una de les naus principals d’aquesta expedició era la Sant Gabriel propietat de Miquel Rifòs.
La nau capitana del segon viatge de Colom, el primer viatge de colonització, era catalana?
Aquella nau que va transportar Colom fins a la Hispaniola, de la qual no coneixem amb certesa el seu origen, va sortir, amb tota probabilitat, de Barcelona per a unir-se a la resta del comboi, que salparia de Cadis el setembre de 1493. I és plausible que, bona part de l’armada, partís, també, de les costes catalanes. En aquella primera colonització, els catalans que van acompanyar Colom van tenir un paper protagonista. Parlem de personatges com Pere Bertran de Margarit, com Bernat Boïl, com Ramon Pané, com Miquel de Ballester, i com d’altres que es van embarcar o que es van quedar a Barcelona; però que, tots plegats, van tenir una importància substancial en la primera conquesta i organització política i econòmica dels nous territoris.
Portada del llibre 'Cataluña en la era de las navegaciones' (Editorial Milenio, 2012)