El sociòleg Manuel Castells (Hellín, 1942) ha fet una crida als ciutadans a resistir les opressions i a buscar formes alternatives de poder. Castells no ha fet referència directa a la situació política catalana o espanyola, però ha formulat una crítica contundent a les limitacions de les democràcies actuals, a nivell mundial. Aquest anàlisi l’ha formulat a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat investit doctor honoris causa a proposta de la Facultat de Ciències de la Comunicació, i dels professors Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, que l’han apadrinat. Amb aquest reconeixement, les universitats catalanes se sumen als molts centres acadèmics d'arreu del món que han honorat Castells amb diferents títols.

El vincle entre ciutadans i Estat s’ha trencat

Més enllà d’una crisi conjuntural

Manuel Castells ha dedicat la seva lliçó magistral a analitzar la crisi de la democràcia, una crisi que ell ha presentat com a “sistèmica i multidimensional”. Ha afirmat que la crisi de la democràcia afecta a molts aspectes d’aquesta, però que el més greu de tots ells és la crisi de legitimitat que afecta a les institucions polítiques. Ha afirmat que la situació és gravíssima: “el vincle entre ciutadans i Estat s’ha trencat”, i que en els darrers anys ha empitjorat a causa de la crisi i les polítiques d’austeritat. Això provoca una crisi sense precedents de la democràcia liberal.

Els límits de les reformes

Castells parteix de la base que la idea de la democràcia, al món, ara és més valorada que mai, però que l’experiència política de la vida en democràcia s’està qüestionant cada cop més. Castells ha suggerit instaurar mesures de control de les institucions per recuperar la confiança dels ciutadans. Ara bé: Castells ha reconegut que difícilment els partits polítics podran reformar el sistema si són els principals beneficiaris dels seus defectes, i que tampoc ho farà el poder judicial, molt condicionat pels partits polítics en la seva cúpula.

Nous tipus de democràcia?

Castells ha analitzat formes alternatives de democràcia: la democràcia participativa, la democràcia electrònica... Ha valorat positivament les experiències en aquest camp, però ha constatat que tenen important limitacions. A nivell global, el nou doctor honoris causa ha afirmat que hi ha un decalatge important entre una democràcia de base estatal i un món globalitzat. Cada cop hi ha més elements de la vida de les persones que depenen d’un món global, però els Estats es neguen a cedir les seves competències a organismes internacionals...

El mal funcionament de la democràcia rau en les asimetries que hi ha en la distribució de la riquesa i la informació

HonorisCastellsUAB2

La democràcia possible

Però Castells s’ha negat a acceptar, de forma conformista, la tesi de Churchill: “La democràcia és la pitjor forma de govern a excepció de totes les altres formes que s’han provat cada cert temps” (ha comentat que la monarquia absoluta es justificava de la mateixa forma). Castells ha denunciat que, a més a més dels defectes institucionals de la democràcia, aquesta té problemes estructurals, com “les asimetries que hi ha en la distribució de la riquesa i la informació, que està empitjorant”.

Ja n’hi ha prou d’imperialisme de cap concepte donat de democràcia

IMG 20171219 WA0004

Democràcia, per dignitat

Castells ha assegurat que, malgrat les dificultats, cal avançar cap a noves formes de democràcia, cap a “un horitzó utòpic” que ell per ara no pot definir. Castells ha fet una defensa de la dignitat de l’ésser humà. I ha afirmat que aquesta s’ha de construir amb les institucions “adaptades a cada cultura, a cada país, a cada tradició, i a cada història i geografia”. Ha dit de forma taxativa que “Ja n’hi ha prou d’imperialisme de cap concepte donat de democràcia”. I ha apel·lat a les poblacions a “una lluita incessant per ser subjectes de la pròpia història, per refer-la i refer-la, col·lectivament i individualment cada dia de les seves vides”. El nou doctor honoris causa ha cridat a la població a crear la seva democràcia: “no hi ha un model, ni un déu, ni uns amos. Simplement, hi ha éssers humans a la cerca de la seva humanitat”.

Sociòleg de referència

Manuel Castells és tot un clàssic entre els sociòlegs. El seu llibre L’era de la informació, ha estat traduït a 23 llengües. En la presentació del doctor honoris causa, els seus padrins l’han considerat “un intel·lectual de referència” i han destacat que ha treballat temes de la màxima actualitat (com els referents als canvis socials en marxa). Però Castells és considerat molt més que un acadèmic brillant; com a pensador ha estat un abanderat de la lluita per la llibertat, per la democràcia i per la justícia.